POLÍTICA
Política 30/11/2012

Les deu claus de la negociació CiU-ERC

L'estabilitat parlamentària, el referèndum, els pressupostos, l'acció exterior de la Generalitat o la substitució del PP, entre els elements de la taula de negociació

M.colomer
4 min
Les possibilitats d'un pacte CiU-ERC passen en bona mesura per la sintonia personal que puguin aconseguir Oriol Junqueras i Artur Mas.

BarcelonaAquest cap de setmana han de començar els contactes formals entre les delegacions negociadores de CiU i ERC per concretar l'acord d'estabilitat parlamentària que ha de sustentar el pròxim govern de la Generalitat, mentre s'esgoten totes les etapes del procés cap a la consulta d'autodeterminació. Les bases de la negociació les van establir el president de la Generalitat, Artur Mas, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, en un dinar al Palau de la Generalitat aquest dimecres. D'entrada, hi ha un seguit de qüestions que seran clau en aquesta negociació, que desgranem a continuació.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

1-La fortalesa del Govern. Artur Mas i CiU han insistit que per garantir un Govern "fort", després de la patacada del 25-N, que ha deixat la federació amb 50 diputats (12 menys), el més desitjable és que ERC entri a formar part del Govern. Un cop assumit, però, que ERC no hi entrarà, ara caldrà negociar fórmules "imaginatives" per veure com es concreta el compromís d'ERC amb la governabilitat i l'estabilitat del Govern.

2-Govern de CiU; suport extern d'ERC. La formació republicana no entrarà al Govern. És el "límit clar", segons fonts de la federació consultades per l'Ara.cat, que han posat els republicans per començar a negociar. Les cicatrius que va deixar a ERC el pas pel govern dels set anys de tripartit encara són visibles, i la formació no vol basar cap negociació en funció del repartiment de càrrecs. Paradoxalment, la negativa a ser al Govern és en part conseqüència del discurs construït per CiU i el seu entorn mediàtic durant el tripartit, i que presentava ERC com un partit interessat més pels càrrecs i els cotxes oficials que pel servei al país.

3-El full de ruta de la consulta. Aquest és un element troncal de la legislatura. ERC vol convocar el referèndum tan aviat com ho permeti el calendari, abans no s'acabi el 2014. Segons la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb deu mesos o un any el Govern haurà pogut esgotar la via del referèndum pactat amb el govern espanyol per abordar la consulta amb base a la llei catalana i sota arbitratge d'institucions internacionals. Aquest calendari, però, genera friccions entre CDC i Unió, i caldrà veure quin encaix troben en el nou escenari.

4-El cap de l'oposició, independentista per primer cop. ERC va buscar durant tota la campanya, finalment amb èxit, situar-se per primer cop com a segona força –passant al davant d'un PSC en plena debacle– per capitalitzar la figura del cap de l'oposició. Malgrat la insistència de Mas perquè ERC s'impliqui en la governació des de dins del Govern, Junqueras ha insistit en la necessitat de retenir la figura del cap de l'oposició per projectar una imatge de més fortalesa de país: el cap de govern (centredreta) i el cap de l'oposició (centreesquerra) presentant-se junts davant Europa i el món defensant el referèndum, amb l'aval d'ICV-EUiA i, a molt estirar, el PSC, en un missatge de transversalitat i concòrdia política per l'autodeterminació.

5-Retallada pressupostària sense precedents. D'entrada, els republicans ja han garantit a CiU que poden comptar amb els seus 21 diputats per aprovar els pressupostos del 2013, que inclouran una retallada de 4.000 milions per complir els objectius de dèficit imposats per l'Estat i Europa. Els pressupostos, però, s'hauran de reorientar.

6-Ajustament: retallades, però també més ingressos i fiscalitat progressiva. De fet, CiU haurà de fer algunes cessions amb els pressupostos per facilitar que ERC, partit socialdemòcrata, pugui presentar alguns reequilibris de contingut social. Així, seran damunt la taula la retirada de l'euro per recepta, la rebaixa de l'IRPF i, a la vegada, la recerca de nous ingressos amb la recuperació de l'impost de successions per als grans patrimonis i un impost als dipòsits bancaris i a les transaccions financeres. (Ja el tenen autonomies com Extremadura o Canàries, però el govern espanyol el vol frustrar.)

7-La implicació d'ICV-EUiA. Oriol Junqueras busca la complicitat del líder d'ICV-EUiA, Joan Herrera, no només en el procés pel referèndum d'autodeterminació, sinó també en l'agenda social. Si CiU accepta les condicions dels republicans en matèria social, Junqueras podrà exhibir l'assoliment de mesures que també compartien i exigien els ecosocialistes, i els farà més complicada l'oposició als comptes.

8-Pactes CiU-PP. Malgrat els obusos que durant la campanya s'han llançat entre CiU i PP, aquestes dues formacions encara mantenen acords en organismes com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (el vicepresident és del PP) i a la Diputació de Barcelona. ERC vol la ruptura d'aquests acords per decantar del mapa institucional català l'espanyolisme del PP.

9-La relació CDC-UDC. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va pactar abans de les eleccions amb el president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, una treva entre les dues formacions, almenys fins al dia del referèndum. Duran insisteix que és confederalista i busca un encaix en el marc espanyol. A més, és de domini públic l'animadversió mútua entre la cúpula d'Unió –partidària de l'acord amb el PSC– i la d'ERC, cosa que pot complicar el recorregut.

10-Les relacions exteriors. ERC vol participar activament en el disseny de l'acció exterior del Govern per buscar aliances de cara al referèndum d'independència. Tant el cap de files, Oriol Junqueras, com la seva número dos, Marta Rovira, acumulen experiència en les institucions europees, que consideren que pot ser vàlida per al procés. A més, desaproven que l'acció exterior en un moment com l'actual segueixi en mans d'Unió. CiU s'havia compromès a donar rang de conselleria a les relacions exteriors.

stats