El missatge del bon govern del monestir de Ripoll

Han jugat a seure als lleons de pedra de la dreta, han batejat les figures de nombroses maneres, s’hi han fotografiat el dia de la primera comunió... Els ripollesos, infants i adults, han tingut, i continuen tenint, una relació molt estreta amb la portalada del monestir i amb tot el cenobi. “Probablement no hi hem donat la importància que té perquè per a nosaltres forma part de la vida quotidiana”, diu Antoni Llagostera, periodista i escriptor, autor del llibre Pantocràtor de Ripoll. Portada romànica del monestir de Santa Maria. A més, durant segles els ripollesos hi han tingut una relació d’amor-odi. “El monestir va ser l’amo de la vila, del segle IX fins al XIX. En tot aquest temps hi va haver fins a 12 revoltes de ripollesos contra el monestir, algunes de realment violentes, amb morts i represàlies, en una de les quals va participar Perot Rocaguinarda”, diu Llagostera.

Quan repintem la casa aviat oblidem els gargots que en pocs moments van fer els nens a les parets, les marques de les humitats o els rectangles enfosquits des que vam decidir recol·locar els quadros del menjador. De seguida ens acostumem al new look. Semblantment, pocs retenen la imatge de la portalada d’abans de la restauració.

La portalada és un autèntic tresor de 7 metres d’alçada per 11,50 d’amplada, que llueix i es conserva molt millor després d’haver estat restaurada la tardor del 2016. Amb els anys s’havia deteriorat, i això que ha estat especialment mimada per les institucions. Fins i tot pel que fa a la climatització: situada en un recinte tancat, se’n regula la humitat i la temperatura a distància, des del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, ubicat a uns quants quilòmetres de distància... a Valldoreix!

Gairebé tots els ripollesos s’hi han acostat aquest any, un cop restaurada. I fins i tot els que la coneixen bé encara hi han descobert detalls. Sí, els ripollesos han redescobert la portalada. “Poder veure la policromia original del Pantocràtor amb les carnacions -la pell- i les barbes daurades era inimaginable fa molt poc temps”, diu Xavier Rudé, membre del Patronat del Monestir. I recita de memòria uns versos de Verdaguer: “Qui passarà per sota aqueixa arcada / bé podrà dir que, en síntesi sagrada / lo món, lo temps i eternitat ha vist” (del poema Canigó ).

“Fins fa poques dècades, abans que es fes l’atri i fos protegida amb un vidre, la portalada estava a la mercè de ventades i pluja”, m’explica Ramon Prat, mestre de primària a l’Escola Tomàs Raguer de Ripoll i exregidor de Cultura. “La portalada s’havia anat tapant amb una pàtina de crosta marronosa”, diu Ramon Prat, que va passar-hi per primer cop per sota per ser batejat. Ara admira “com ha quedat cada angle i cada cantell polit amb delicada paciència”.

“Cada bloc va ser esculpit individualment i després es va fer el muntatge de la portalada”, explica Antoni Llagostera. “A més de voler embellir l’entrada a un recinte sagrat, cal tenir ben present que es va fer per ser un element laudatori als dos últims comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i IV, que molt probablement estaven enterrats a banda i banda. Els personatges il·lustres, encara que fossin comtes, no es podien enterrar a l’església -ara sí que hi són, els dos comtes-, però sí en altres llocs, com la cripta, el claustre o l’atri. El terrorífic terratrèmol de l’any 1428 va fer caure una de les dues torres del monestir, i va deixar la tomba de Ramon Berenguer IV feta miques. La devien fer nova, després”, explica Llagostera.

“El que fa singular aquesta portalada no són els passatges del Nou i Antic Testament, sinó un conjunt d’escenes poc habituals en les portalades romàniques, com la conquesta de la terra promesa o les imatges de David i Salomó. Calia donar un missatge de bon govern, de la importància de la conquesta de la terra promesa”, diu Llagostera. I és que els dos comtes homenatjats van completar la reconquesta incorporant Lleida, Tarragona, Tortosa...

“Veus la vinya?”, em desafia el Toni. Tardo una estona a trobar dos homes fent una bota. Em diu que aquesta és una imatge molt habitual en calendaris italians agrícoles de l’època. Aquí és la imatge del mes d’agost. “N’hi ha més, de vinya”, em continua desafiant. Efectivament, en trobo en dues imatges més, que corresponen al març i al setembre. ¿N’hi havia de vinya, aquí, al Ripollès? “Sí, sí, sí que n’hi havia”. Esclar, abans de la fil·loxera, Catalunya n’estava encatifada.

Una altra singularitat: la portalada en tapa una d’anterior, pintada. Ja hi som! Una obra d’art que n’amaga una altra. L’antiga es va descobrir als anys 60, fa quatre dies, com qui diu: va aparèixer quan es va operar contra el “mal de pedra” i es van fer dos conductes d’aireig. La portada actual d’aquest magnífic monestir romànic fundat per Guifré el Pilós, que els experts diuen que és una de les obres clau per explicar el pas de la miniatura a l’escultura -un grapat de dibuixos de les Bíblies de Ripoll van ser transportats a la portalada-, està inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco, un tràmit imprescindible perquè un dia arribi a ser declarada Patrimoni Mundial.