Internet revoluciona la formació continuada

BarcelonaCada vegada més les innovacions tecnològiques i les seves aplicacions en gairebé tots els aspectes de la feina fan que la formació ja no sigui una etapa de la vida sinó un procés permanent. Ja sigui per reinventar-se, per avançar a nivell professional o per tenir més portes obertes en l’àmbit laboral, molts adults tornen a la universitat o directament mai l’acaben d’abandonar.

L’arribada d’internet ha revolucionat aquest sector. Les universitats a distància, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la UNED espanyola, van ser les primeres a adaptar-s’hi per simple lògica: feia anys que impartien classes a distància i la xarxa els facilitava infinitament la feina. La UOC, per exemple, s’ha convertit en el paradigma d’aquest sector a Catalunya. Segons dades de l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), un 70% dels seus estudiants tenien un grau o una llicenciatura prèvia i, una de les dades més aclaridores del rol de la UOC, un 98% dels seus estudiants compaginaven els estudis amb una feina, més del 90% a temps complet.

Cursos de tres hores

Amb el temps, però, les possibilitats d’internet han alimentat la innovació en aquest sector i tant centres públics i privats amb un model de classes tradicionalment presencial com start-ups que hi veuen negoci s’han llançat a oferir cursos de tota mena.

Un exemple és el cas de Foxize School, una escola de negocis digital especialitzada a oferir cursos molt concentrats -cada curs dura tres hores com a màxim- sobre temàtiques molt concretes i amb un nivell adaptat a les necessitats dels alumnes. Malgrat que la majoria de classes són presencials, també es poden seguir a través d’internet, i tots els alumnes han de passar un test on s’avaluen els seus coneixements previs en relació amb la resta de participants per recomanar-los el curs que millor s’adapta a les seves necessitats.

Des que van començar a oferir aquests cursos, ara fa dos anys, ja han tingut prop de 4.200 alumnes. A part de les persones a l’atur que busquen reinventar-se, el seu fundador, Fernando de la Rosa, explica que un dels perfils més habituals és el de professionals que necessiten introduir-se en el món digital per seguir progressant en la seva feina. “Hi ha molts directius que són conscients que això d’internet va molt ràpid i no es poden quedar enrere”, assegura De la Rosa.

Un tercer perfil és el del professional que ja està introduït i treballa en el món digital però necessita formar-se en les últimes modes i tendències del sector, sovint amb un marge de temps molt curt. En aquest cas, De la Rosa posa com a exemple una novetat en el màrqueting digital: el Social CRM. “Fa quatre mesos que es parla de Social CRM”, uns instruments que gestionen la relació amb els clients a través de les xarxes socials. “I nosaltres ja tenim una oferta clara en aquesta temàtica”, afirma amb orgull.

De la Rosa també dóna una dada que mostra fins a quin punt aquests cursos s’han convertit en una eina per a les empreses que aposten per la formació continuada dels seus treballadors: la meitat dels alumnes arriben a Foxize a través de l’empresa per a la qual treballen. En aquest sentit, des del centre asseguren que el seu èxit es deu a la flexibilitat i la personalització, que els permet fer cursos que “van molt al gra, sense res d’embolcall”, segons De la Rosa.

Un altre cas d’èxit és el dels Massive Open Online Courses (MOOC), uns cursos que, com el seu mateix nom indica, són massius, gratuïts i online. Aquest fenomen va començar el 2008 quan dos professors universitaris dels Estats Units van decidir compartir gratuïtament per internet les classes sobre connectivisme que impartien a un grup de 25 alumnes que sí que havien pagat el preu de la matrícula. Les eines en línia que permetien seguir les classes incloïen enllaços RSS, blogs, línies de debat a Moodle i fins i tot trobades virtuals a Second Life. L’èxit va sorprendre els mateixos organitzadors quan van veure que s’hi havien apuntat 2.300 persones d’arreu del món.

Tendència de futur

Malgrat que molts ho veuen com una amenaça per al model universitari tradicional, els centres més prestigiosos dels Estats Units es van llançar a abraçar aquest format creant plataformes a través de les quals es canalitzen aquests cursos gratuïts. Les universitats de Stanford i Princeton, entre d’altres, van crear Coursera, una plataforma que ja reuneix més de 9,2 milions d’usuaris, i el Massachusetts Institute of Technology i la Universitat de Harvard, entre d’altres, la plataforma de codi obert edX, amb més de 2,5 milions d’usuaris.

Les universitats espanyoles no s’han volgut quedar enrere en aquesta tendència, que molts auguren que apunta cap al futur de l’educació superior. La UAB, per exemple, a finals de juliol va anunciar que, després d’un any oferint sis cursos a Coursera, ja havia comptabilitzat més de 138.000 inscripcions d’arreu del món, la meitat de les quals van acabar seguint els cursos. Impartits la majoria en castellà, el de més èxit va ser el de correcció i estil del castellà, amb 38.000 inscrits, seguit per un curs en egiptologia, que va atreure més de 31.000 inscrits.

El prestigi dels centres impulsors i la varietat de l’oferta ha facilitat la popularització d’aquestes plataformes. Països com l’Aràbia Saudita ja recorren a aquests cursos gratuïts com a formació per a persones desocupades.