Mobilitat universitària com a pol de competitivitat

Un dels beneficis de la irrupció del Pla de Bolonya en el nostre sistema universitari ha sigut l’augment i la millora de les opcions de mobilitat per als graduats i postgraduats del nostre país. Sens dubte, la immersió lingüística que han experimentat molts dels graus impartits a casa nostra ha servit per atraure més alumnes estrangers

Vivim en un món global, on uns i altres haurem de treballar en algun moment en equips multidisciplinaris i multiculturals, una amplitud de mires que, molts cops, ens ve donada d’experiències tan enriquidores com haver treballat en un altre país en algun moment de la nostra vida, un petit tast que els nostres estudiants de postgrau i màster poden fer a través dels múltiples convenis de mobilitat que hi ha a les nostres universitats. Segons el Departament d’Universitats i Recerca, el curs 2015/16 hi havia un total de 6.395 universitaris catalans cursant els seus estudis de grau, postgrau o màster a l’estranger. Un 60% eren dones i provenien, principalment, de la UPC (22%), la UB (21%), la UAB (19%) i la UIC (13%). Fins a un 82,5% estudiaven en algun altre país europeu en el marc d’àmbits com les Ciències Socials i Jurídiques (36%), Enginyeria i Arquitectura (24%) i Ciències de la Salut (18%), entre d’altres.

País receptor

La mobilitat universitària no es redueix, però, al flux unidireccional que va de Catalunya a la resta del món, sinó que el nostre país també acull nombrosos estudiants forans. En concret, segons el Departament d’Universitats i Recerca, el curs 2015/16 a Catalunya estudiaven 11.021 alumnes estrangers, un 61% dels quals eren dones. Un gruix de persones que, en concret, cursen els seus estudis de grau, postgrau o màster a la UAB (39%), la UB (18%), la UPF (14%) i la UPC (13%), en la seva majoria, cosa que prova el lideratge de Barcelona com a ciutat universitària, tal com certifica el QS Best Student Cities 2017, que la situa com la 25a ciutat del món millor valorada pels estudiants internacionals.

Entre les nacionalitats que més notablement poblaven les aules universitàries catalanes destaquen les europees, amb el 48% del total. Les americanes, però, tampoc es queden enrere, amb un 44%, un percentatge en el qual és molt significativa la presència d’estudiants sud-americans, que se senten atrets per una cultura i una llengua força semblants a les seves. Per branques, destaquen les Arts i Humanitats (amb un 48% d’alumnat estranger), les Ciències Socials i Jurídiques (27%) i Enginyeria i Arquitectura (15%).

Immersió lingüística

Aquesta popularitat internacional, però, implica per a les universitats catalanes un llistó força alt en termes de qualitat, metodologia docent, immersió lingüística, professorat i programes d’acollida pels nouvinguts, elements cabdals per competir a nivell global amb altres països receptors d’estudiants universitaris. Una de les primeres passes del full de ruta, per tant, sembla clara: promoure una immersió lingüística real en el si de les aules, una cosa que ja no només serveix per atraure demanda estrangera, sinó perquè els alumnes del nostre país puguin conviure amb altres cultures i, de retruc, entrenar la seva competència lingüística, cosa fonamental si atenem un dels últims estudis fets en la matèria, per part d’ABA English, que a l’abril feia públic que el 36% dels espanyols havia perdut alguna oportunitat laboral pel seu nivell d’anglès. Entre els més afectats, destacaven els mil·lennials, on el percentatge escalava fins al 53%.

La UIC és una de les que més ha apostat per la internacionalització els últims anys. Enguany, la universitat ofereix tres graus i deu postgraus i màsters en anglès, cosa que explica que el curs 2016/17 aplegués fins a 4.453 alumnes estrangers.

Visió global

Com revaloren aquests graus i postgraus en anglès el nivell acadèmic de la universitat? Per a Isabel Pera, directora de Relacions Internacionals de la UIC, el fet de tenir una oferta de graus en anglès o bilingüe anglès/castellà “permet que la universitat es projecti amb una oferta de graus competitiva i adaptada a les necessitats actuals i, alhora, obre les portes a un públic de parla anglesa que vol estudiar a Barcelona”.

Com dèiem abans, és una oferta que també promou una immersió lingüística real dels nostres estudiants, una cosa que Pera considera molt interessant en tant que “els ofereix la possibilitat de poder estudiar en anglès i accedir a altres cultures sense haver de sortir del país”. Per adobar el conjunt, que aquests alumnes convisquin amb companys provinents d’altres països és un plus en una societat cada cop més globalitzada, on, per a Pera, “la necessitat de trobar professionals amb experiència internacional és cada cop més gran”.

Estudiar en anglès i amb companys internacionals fa, doncs, que l’alumne pugui obrir-se a altres perspectives acadèmiques, professionals i vitals. Com destaca Pera, “treballar en equip amb companys de cultures diferents enriqueix l’alumne professionalment, i també personalment, i el capacita per enfrontar els futurs desafiaments professionals d’una manera més creativa i amb una visió molt més global”.

CURS DE RÈCORD: 17 NACIONALITATS DIFERENTS

Quan es doni el tret de sortida al curs 2017-2018, a les aules de la Universitat Abat Oliba CEU hi haurà alumnes de fins a 17 nacionalitats diferents. Un rècord que, segons Fanny Abela, international coordinator de la International Office de la universitat, es basa “tant en les característiques del centre, per dimensió i proposta formativa, com en una xarxa de convenis que propicia l’intercanvi fluid amb estudiants de diversos continents”. En són un exemple els acords amb Boston University, Fordham University i The University of Chicago. Uns convenis, d’altra banda, que, sabedors que “una estada a l’estranger és un complement clau de la formació universitària”, a la UAO CEU es converteixen en una eina “fonamental i estratègica” i permeten l’intercanvi ja no només dels estudiants, sinó dels professors, en més de 100 centres de 20 països d’Europa, Amèrica i Oceania. “Un vessant -en paraules d’Abela- fonamental per impulsar la cooperació entre professors, ajudar a desenvolupar la part de la recerca i millorar i actualitzar les competències dels docents”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT