"Passar per un centre de menors no et condemna al fracàs"

BarcelonaBUSQUEM GENT QUE SE'N SURT. EXPLICA'NS CASOS QUE CONEGUIS

o

FES-NOS ARRIBAR IDEES PER AFRONTAR CRISIS I ENTREBANCS

"Per a la gent que ha tingut una vida normal, les oportunitats són com el metro, passen cada tres minuts. Per als catalans que han crescut en un centre de menors tutelats, són un metro de nit, passen cada quinze minuts. Però per als immigrants que hem passat per un centre tutelat, són com el metro dels caps de setmana a la nit: passen cada mitja hora o no passen". Jalal el Aamri ha dedicat els últims cinc anys a buscar l'andana correcta, però no va ser fins al setembre del 2011 que va aconseguir pujar al comboi que l'ha de portar al seu futur: la universitat.

"L'educació és l'únic camí cap a una vida normal", diu aquest jove, nascut fa 23 anys a Tagleft, un petit poble de les muntanyes de l'Atles mitjà, al Marroc. Combina els estudis d'educació social amb la feina d'electricista. El Jalal diu que per sortir-se'n és molt important el suport dels altres, com el que li van donar els seus tutors. "Veure que la gent aposta per tu dóna més força que els diners", diu. Un motiu més per voler ser educador social.

Pots llegir l'article complet a l'Ara Premium