Publicitat
Publicitat

LA MILLOR TEMPORADA DELS ÚLTIMS ANYS

Mauricio Pochettino:

"Procuro no allunyar-me del que sentia quan era futbolista"

Racional Entén la situació del club i la reinterpreta en clau de futur Valent Aposta pel planter com a base de l'equip Somiador Vol millorar la ciutat esportiva i fer-la com Milanello

Aquest Espanyol sap a què juga i té segell propi. És més important això que ser cinquè?

Sí. Hem aconseguit transmetre la sensació que tenim una identitat pròpia i això ens fa estar molt orgullosos del treball que estem fent.

I això passa en la primera temporada tranquil·la que vius...

Fins ara han passat una sèrie de coses difícils de gestionar i aquest any ha començat d'una manera més normal. Però s'ha de vigilar amb els elogis i les desqualificacions. Tothom s'afegeix de pressa a les crítiques, a dir "aquell és dolent o no està capacitat". L'entorn és injust.

Però el 20 de gener va fer dos anys que estàs comandant l'Espanyol.

Per sort he comptat amb el suport d'una direcció esportiva que m'ha donat el temps adequat (dos anys són molts en el futbol actual) per treballar amb calma, implementar una metodologia de treball i marcar una línia clara de projecte amb gent de la casa que va des del primer equip en avall.

Aquest projecte s'equilibra sobretot perquè ha trobat una coherència dins el camp i al vestidor. On és més important tenir ordre?

Tot és important i tot va lligat. El que es veu al camp és producte de l'ambient del vestidor. Si hi ha un bon ambient i el grup comparteix uns valors, és més fàcil que els jugadors després posin sobre el terreny de joc la millor versió al servei del col·lectiu. Això és el valor més important de l'últim any i l'hauríem de convertir en un tret identitari d'aquest equip per molt de temps.

Històricament l'Espanyol ha sigut més aviat un equip de contraatac. Però el d'ara també es troba còmode quan ha de dur la iniciativa.

Sí, hem fet una transformació important en el nostre joc. Estem assumint aquest rol més actiu i podem canviar ràpidament dins el joc, en funció de com vagi el partit. És important tenir variants en el desenvolupament tàctic d'un equip per ser capaç enfrontar-te a les diferents situacions que puguis trobar-te en un partit.

Això et fa estar més tranquil de cara a una segona volta en què la majoria dels rivals optaran per sortir a defensar-se contra l'equip revelació?

Tenim aquestes variants perquè tenim jugadors intel·ligents, que s'adapten bé, llegeixen bé el joc i saben donar-li un gir per trobar les accions que ens donen resultats. Som una plantilla jove, però que interpreta amb maduresa el futbol.

Centrem-nos ara en la teva figura. Un cop vas dir que apreciaves el carisma que té Maradona. Poche el tenia com a jugador, era líder, capità. El manté com a entrenador?

No ho sé. Això ho ha de valorar la gent que m'envolta. El carisma és cert que es té o no es té. No pot comprar-se al supermercat. El més important per a un equip és que els jugadors creguin en el discurs de l'entrenador i facin seva la idea que té el conductor del grup, que en aquest cas sóc jo, perquè aleshores fan les coses convençuts.

Té sentit que es vinculi el teu mètode amb el de Marcelo Bielsa?

Un beu una mica de tothom. El vincle amb Bielsa es basa sobretot en els valors que m'ha transmès i que aplico. En això sí que trobo molta connexió amb ell, més enllà de si metodològicament he absorbit o no algunes de les coses que fa quan entrena.

La teva carrera està marcada per idil·lis amb entrenadors. Bielsa a Newell's i Argentina; Camacho a l'Espanyol; Luis Fernández al París Saint Germain i a l'Espanyol... Notes aquest feeling amb algun jugador de l'actual plantilla?

Me'ls estimo a tots per igual. Un entrenador ha d'apreciar tots els jugadors i ser capaç de potenciar les seves virtuts, trobar sempre el que té de positiu cadascun.

Què obsessiona més el Pochettino entrenador: fer el que com a jugador valoraves dels teus tècnics o no fer el que et molestava d'ells?

Hi ha una mica de tot. Miro de no allunyar-me de les meves sensacions de futbolista. En els últims anys de carrera hi va haver situacions que ja pensava que com a entrenador no permetria que es repetissin, i això et condiciona molt. Quan ets jugador no tens l'òptica ni la distància per poder entendre el que significa ser entrenador. Moltes de les situacions que no entenies com a futbolista, ara, de cop, les entens. Però intento no distanciar-me del que sentia quan era jugador i mirar de tenir en compte, dins uns valors i unes condicions que no negocio, el que passa pel cap del futbolista que juga més o menys. I, sobretot, ser honest amb ells i que tant els que surten d'inici com els que no, ho assumeixin dins els paràmetres del que és ser un professional.

I en aquest sentit, Pochettino és accessible, és dialogant?

Sí. Sempre els accepto una conversa, encara que de vegades no sigui fàcil comunicar al jugador el que no vol escoltar. Però això entra dins la professió i un entrenador ha de saber prendre les decisions de manera aïllada a tot això. No pots tenir tothom content.

Ets dels que penses que tot és entrenable...

Sí. Tots els conceptes es poden millorar amb l'entrenament, també els psicològics, la fortalesa mental, la concentració. Ho mantindré sempre, fins que algú m'argumenti el contrari.

També ha de ser entrenable, doncs, que l'entorn entengui aquest missatge que jugadors i tècnics no us canseu de repetir, allò d'anar partit a partit?

A base de comunicar-ho, la gent passa a formar part del discurs. El que està clar és que això d'anar partit a partit és la virtut que ens està portant a l'èxit, prendre's cada partit com si fos l'últim, anar a entrenar-se pensant que cada dia es pot ser una mica millor. Tot això fa que el nostre nivell no pari de créixer i puguem assolir els objectius.

I no et desgasta?

És inevitable haver de dedicar aquest temps a la premsa. No podem construir una bombolla i parlar només de la part esportiva, encara que no sempre ens agradi que es parli més del que passa més enllà del terreny de joc. Hem de conviure amb això, assumir-ho, perquè si no no pots estar en aquest món.

On posa el llistó Pochettino? L'ha fet baixar, assumint que s'han perdut dos jugadors importants?

El meu objectiu és guanyar l'Almeria, i després ja pensarem en el següent partit. No puc dir que ara el llistó hagi baixat, ni situar-lo més amunt. L'exigència segueix sent la mateixa ara que abans. Hem d'assumir les baixes amb naturalitat i adaptar-nos-hi de pressa, sense perdre energia lamentant-nos-en. Per sort som éssers racionals i podem concentrar-nos a trobar solucions i sortir reforçats de tot això.

El futur de l'Espanyol està en el planter...

És evident que no està passant desapercebut el treball que s'està fent a l'Espanyol en categories inferiors. El planter és un valor afegit que té ara el club i s'han de capitalitzar les hores d'esforç, passió, afecte que està posant tanta gent en la formació. Després el repte serà aconseguir una estabilitat que permeti que el temps de maduració del futbolista al primer equip sigui més llarg que no pas el de Víctor o Dídac.

I el futur del planter està en fer de la ciutat esportiva de Sant Adrià, un Milanello, com tu somies?

Fer un Milanello a Sadrià és un somni i, com tots els somnis, els hem de pensar cada dia creient que poden fer-se realitat. Quan es fan les coses des del cor, sovint tenen un bon final. La ciutat esportiva és la nostra fàbrica i ara ens està donant rendibilitat i hem de seguir invertint-hi temps i també diners per fer-la cada dia millor, perquè ha de ser la nostra font en el futur.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT