Publicitat
Publicitat

GERMANS DE FANG

Prudencio Indurain

Va ser ciclista com el seu germà Miguel: el seu recorregut també és generós, tot i que amb un botí menys exuberant: va participar en quatre Tours, cinc Giros i dues Vueltas

No cal haver fet gaires migdiades amb el Tour de França de fons a la televisió per saber que Miguel Indurain Larraya és el millor ciclista espanyol de la història. N’hi ha prou donant un cop d’ull al seu palmarès: dotze anys en actiu (del 1984 al 1996), guanyador de la ronda francesa durant cinc anys consecutius (del 1991 al 1995) i del Giro d’Itàlia dues vegades seguides (1992 i 1993). A banda de ser campió del món en contrarellotge l’any 1995 i campió olímpic en contrarellotge el 1996, també va guanyar diverses competicions per etapes d’una setmana i clàssiques d’un dia com la Volta a Catalunya o la París-Niça.

Després de la seva prolífica trajectòria professional, el navarrès va escampar els fantasmes del dopatge aplicant millor que ningú la màxima que diu que “una retirada a temps és una victòria”. Potser per això també ocupa un lloc en la memòria col·lectiva i l’olimp dels déus d’aquest esport.

El ciclisme com a esport col·lectiu posa de relleu el paper dels gregaris, els integrants de l’equip que fan la feina fosca perquè el líder pugui arribar fresc al tram final de les etapes: ja sigui als llacs de Covadonga com al Tourmalet o a l’imponent Mortirolo. Un dels gregaris d’Indurain a la vida i també a la carretera va ser el seu germà Prudencio. Menys mediàtic i glamurós que Miguelón, Pruden -com el coneixia tothom-, més jove, s’hi assemblava molt físicament. Va debutar com a professional l’any 1991 a l’equip Banesto, on es va estar sis anys al costat del navarrès tranquil. El seu recorregut com a ciclista també és generós, tot i que amb un botí menys exuberant que el del seu germà: va participar en quatre Tours, cinc Giros i dues Vueltas. Al llarg de la seva carrera va aconseguir tres victòries d’etapa, i les tres a la mateixa cita, la Volta a l’Alentejo del 1996. El seu millor lloc al Tour el va aconseguir el 1996: 58è. Al Giro, la seva millor posició final va ser un 45è lloc, i a la Vuelta, el 44è.

Quan el dia 2 de gener del 1997, Miguel Indurain va anunciar la seva retirada, el seu germà Prudencio, Pruden per als amics, s’estava entrenant amb la bicicleta. Ell va continuant competint dins del pilot fins a l’any 1999. Va formar part del Banesto el 1997, i va córrer les seves dues últimes temporades a Seguros Vitalicio, on va penjar la bicicleta.

Un cop retirat, va fer una incursió en el món empresarial, concretament en la gestió d’instal·lacions esportives. Però encara volia fer una pedalada més forta i fa una dècada va començar a enfilar de mica en mica els durs pendents de la política. Els revolts que reserva la democràcia encara són més complicats de gestionar que els 21 que té l’Aup d’Uès. El 2011 es va incorporar com a independent a les llistes d’Unió del Poble Navarrès. El juliol del 2012 va ser nomenat director gerent de l’Institut Navarrès d’Esport i Joventut, un càrrec que va ocupar fins al final de la legislatura.

Després de les eleccions, va abandonar la política, i va recuperar la feina empresarial a Podoactiva, un centre biomecànic i de medicina del peu a Pamplona. Quedaven lluny els anys a l’ombra del gegant navarrès forjats amb tantes dosis de discreció com de sacrifici.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT