Publicitat
Publicitat

CICLISME

El Purito torna a pujar al podi d'una gran volta

De cap podi a dos en una sola temporada. Aquest és el salt que ha fet el palmarès, a les grans voltes, del ciclista català Joaquim Rodríguez, que ahir va confirmar la seva tercera posició a la Vuelta a Espanya, després d'una última etapa que va acabar, com sempre, amb un esprint a Madrid. Un final en què es va imposar l'alemany John Degenkolb, que tanca la Vuelta amb un cinquè triomf d'etapa.

Per al Purito aquest podi el confirma com un dels millors ciclistes del moment. Abans Rodríguez ja havia estat segon al Giro d'Itàlia. Tot en un mateixa temporada. Una gesta, la d'acabar entre els tres primers en dues de les tres voltes de tres setmanes que es disputen en un any, que tan sols havien aconseguit quatre corredors més des del canvi de segle: Joseba Beloki (2002), Alberto Contador (2008), Carlos Sastre (2008) i Vincenzo Nibali (2010).

També serà la Vuelta que Rodríguez gairebé va guanyar. Al segon dia de descans semblava el de Parets del Vallès tenia la cursa sentenciada. Havia aconseguit tres victòries d'etapa i, en el cara a cara amb Alberto Contador, havia demostrat sempre que era una mica superior. El seu marge era encara petit, de 28 segons aconseguits pessic a pessic, però les sensacions eren les millors de la seva carrera i no quedava cap contrarellotge a l'última setmana.

Tanmateix, el madrileny va capgirar la cursa amb una sensacional cavalcada camí de Fuente Dé. En una jornada de mitja muntanya que es va córrer a un ritme infernal, l'equip Saxo Bank va encetar una partida d'escacs que va decidir la cursa. Quan Contador va atacar a 50 quilòmetres de la meta, ràpidament va enllaçar amb els seus companys Sérgio Paulinho i Jesús Hernández (també el va ajudar Paolo Tiralongo, amb qui arrossegava un favor des del Giro del 2011), mentre que el Purito veia com els seus companys de Katiuixa al grup s'enfonsaven i només li quedava Alberto Losada, que era al grup capdavanter. Quan Losada va baixar per ajudar-lo, la distància ja era definitiva. De res va servir a Rodríguez demostrar a La Bola del Mundo que era el millor escalador de la cursa tornant a retallar distàncies. El seu lloc era al podi. Però no al capdamunt.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT