Què passaria sense Qatar?
Ala tardor la temperatura és suau a Doha després de les calors insuportables de l’estiu. Aquí vam tenir una tardor calenta vinculada amb Qatar. Ens van preparar a tots plegats per a una assemblea de compromissaris que havia de beneir un nou acord multimilionari de renovació del contracte de patrocini a la samarreta. Repassant l’hemeroteca i l’arxiu sonor d’aquells dies previs a la cita al Palau de Congressos no podíem allargar més la decisió perquè noséquantesmil maldats passarien i el proveïdor que fabrica les samarretes no podria tirar endavant la comanda. A mitjans de març torna a fer una temperatura agradable a Doha i seguim sense tenir cap acord tancat amb ningú.
El petit nucli negociador que pilota l’operació sense gairebé comentar res amb la resta de companys de club segueix en contacte amb Doha. Els pròxims dies hi haurà més trobades directes però alguna cosa s’ha refredat entre els antics amics. Discretament algú amb molta responsabilitat dins del club ha obert altres vies i ha trucat a altres portes. Algun skype exòtic s’ha dut a terme freqüentment des dels despatxos nobles. Fins al moment havien transcendit ofertes alternatives però totes quedaven molt lluny dels 65 milions com a mínim que el mateix club ha establert com a punt de partida. Insuficients.
Què passaria si s’explorés una via alternativa a Qatar? D’entrada, que no es produiria precisament una revolta a la massa social. S’alterarien, això sí, certs equilibris de poder intern al govern del club. La porta de Qatar es va obrir, i això és un mèrit indiscutible, amb l’arribada de Sandro Rosell. Qatar ha continuat a la samarreta sense Sandro Rosell però la interlocució de l’expresident continua sent necessària per a una relació sana amb Doha, faci fred o calor. Si entra en escena un altre agent, un altre patrocinador, fruit d’un acord que arriba per una via diferent.... n’hi hauria que perdrien influència i d’altres, els que hagin tancat el pacte, que guanyarien autoritat. Sembla una tonteria, ho sé, i segur que estem parlant de detalls imperceptibles en el dia a dia. Ara bé, aquests petits detalls poden marcar tendència si es van acumulant en una mateixa direcció.
No em feu gaire cas. Potser no passa res del que s’insinua i tot continua igual, renovat i actualitzat. Però s’obren possibilitats d’algun canvi. Sigui el que sigui es cuinarà aquests dies. Atents.
