"Hauria preferit una manera menys dolorosa d'acabar amb el Barça": l'emotiva carta de comiat de Txema Corbella

BarcelonaTxema Corbella, que ha treballat durant més de 30 anys com a encarregat de material del Barça, s'ha acomiadat del club amb una emotiva carta:

"Aquesta és una carta als amics plena de respecte i afecte al FC Barcelona:

Vull deixar clar d'entrada que porto el Barça al cor i que aquesta és, a més d'un comiat, una carta d'agraïment al club per tot allò que m'ha donat, i una carta d'agraïment a tots aquells que en els últims mesos m’han demostrat el seu afecte i la seva solidaritat després d'haver abandonat el club.

El 7 de juliol em vaig reincorporar a la meva feina de responsable de material del Barcelona, amb la mateixa il·lusió per servir el club i veure companys i amics amb qui he anat a treballar cada dia des que el 1978 vaig entrar a formar part de la que sempre serà la meva família. Aquell matí, a les dues hores d'estar posant en funcionament el rober, buidant caixes i ordenant el nou material, Andoni Zubizarreta em va trucar a un despatx i em va comunicar que la meva vida al club havia acabat. "És una decisió de club", em va dir sense donar-me més explicacions quan les vaig demanar, lògicament sorprès.

És cert, hauria preferit una manera menys dolorosa d'acabar la meva relació laboral amb el club, però suposo que si Andoni va ser fred a l'hora d'explicar les raons va ser perquè ell és així, sempre ha estat així. Sé que en definitiva, a la seva manera, només va executar les ordres del director general, Antoni Rossich, i d'un tal Emili Sabadell. Quan vaig parlar amb ells tampoc em van donar moltes raons, més enllà de la "decisió de club" i d'estar en edat legal de prejubilació. Vull pensar que el final no ha d'entelar el camí i portaré sempre el Barça al cor per tot el que m'ha donat durant tots aquests anys, conscient com sóc que mai podré tornar les vivències i les persones que m'ha permès conèixer.

El meu pare treballava al club cuidant la gespa del Camp Nou quan jo hi vaig entrar a treballar el 1978, com a eventual. El 1980 em van contractar per vigilar l'estadi a la nit i, dos anys després, vaig tenir l'enorme sort de començar a treballar com a ajudant de Papi Anguera, el meu mestre. Des de llavors, i fins que no vaig ser prejubilat, he treballat tractant d'aportar cada matí un somriure, especialment en els moments dolents, sempre amb dedicació, devoció, respecte i discreció. No negaré, perquè mentiria, que el cop em va fer mal. Sincerament, no vaig veure arribar el final. M'ha costat pair la decisió del club, bàsicament per la manera en què es va comunicar.

Afortunadament, el temps tot ho cura, i a poc a poc he anat recuperant el somriure, sobretot gràcies al suport de la meva dona, dels meus amics i de tants desconeguts que se m'han acostat per mostrar-me la seva solidaritat i suport. Precisament si ara escric aquesta carta és per donar les gràcies i dir adéu des de la gratitud. Tot va ser tan ràpid que no em vaig poder ni acomiadar. No guardo rancor a ningú, simplement vull dir com d’agraït estic per tot el que m'han donat en tot aquest temps i, en especial, en els últims mesos. Em sentia en deute amb tots els que m'han mostrat el seu afecte en aquests moments durs i amb els que han donat sentit a 35 anys. Gràcies a tots. Per tots he volgut acomiadar-me i d'aquí que m'hagi decidit a escriure aquesta carta.

Vull acomiadar-me de tots els companys amb els que he treballat durant aquests anys, molt especialment de José Antonio Ibarz, i de Carles Naval, per haver-me aguantat, recolzat i ajudat des del primer fins a l'últim dia. Gràcies a ells i a tots els companys, a tots els entrenadors i tots els jugadors amb els que he viscut i als que he servit. Gràcies pel tracte, per la paciència i per les mostres d'afecte que m'heu fet arribar aquests últims mesos. Gràcies als companys de professió, als responsables de material de tot Espanya, que durant més de 35 anys m'heu ajudat a cada viatge i heu fet més fàcil la meva feina. Companys i amics de l'Espanyol, del Reial Madrid, l'Atlètic, l'Athletic, Osasuna, Sevilla, Zamora, Vila-real, Oviedo o Màlaga, del Chelsea, Bayern, Inter, Milan, City o Liverpool, de tots els camps en els quals he treballat, que sempre des de l'afecte heu fet més fàcil la meva vida. Gràcies, col·legues, per tot.

I gràcies, també, a tota la gent que des del passat 7 de juliol, la majoria sense conèixer-me, us heu acostat a mi per mostrar-me el vostre afecte. No us imagineu com us ho he agraït. És el regal que m'emporto d’una vida en blau i grana. Per això, en aquests moments, ara que tinc força, ara que a poc a poc vaig superant el tràngol, escric aquesta carta de comiat. Sempre portaré el Barça al cor. Sempre estaré en deute amb un club que estimo i respecto, i amb tots vosaltres."