Publicitat
Publicitat

El derbi

Deu reflexions "fredes" d'un derbi "calent"

Cornellà-El Prat va ser l'escenari d'una lluita ferotge per imposar una idea de joc. El resultat va ser un empat, però quin dels dos tècnics va sortir 'vencedor' de la batalla tàctica? Per què?

El derbi va ser un partit molt ric tàcticament, sobretot en les adaptacions que l'Espanyol va fer del seu model per incomodar el Barça.

1. Tot i no tenir tanta possessió com el Barça (37-63%), va ser l'Espanyol qui va dur la iniciativa en el joc perquè va dominar els espais. La teranyina defensiva que va dissenyar Pochettino va desviar el joc del Barça de dins a fora. Van ser els locals els que van decidir quan i on.

2. El 4-2-3-1 habitual de l'Espanyol es va adaptar a una mena de 4-4-2 en rombe per fer la pressió. Sergio García tancava sobre la posició de Busquets, mig centre, mentre que eren Thievy i Weiss els que pressionaven els centrals Puyol, Piqué i Abidal.

3. Quan Cristian Álvarez tenia la pilota, l'Espanyol va combinar la sortida en curt amb la sortida en llarg. Els dos centrals van obrir-se als extrems de l'àrea i els laterals i migcampistes van avançar les seves posicions per allunyar els blaugranes de la zona de pressió a camp rival. Romaric va pujar fins al cercle central per fer sortir Piqué de la zona defensiva i disputar la pilota a l'aire.

4. Pochettino va acumular gent per dins, esglaonadament, per fer un embús en forma de piràmide que obligava el Barça a jugar per fora. Xavi i Iniesta van haver d'obrir-se molt per participar del joc, però, des de les bandes, van perdre poder territorial. Busquets, tapat per Sergio, no apareixia, i Cesc i Messi quedaven també aïllats.

5. Desconnectats els uns dels altres, pressionats sempre amb algun home enganxat darrere (amb falta o sense), els pilotaires del Barça no van poder associar-se com haurien volgut. L'estratègia d'obrir els interiors (Xavi i Iniesta) va ser similar a la de dimecres a la Copa contra l'Osasuna, però aleshores els de Mendilíbar van deixar més espais a l'esquena del doble pivot i per allà van ser atacats. Ahir, Pochettino va esglaonar la posició de Forlín i Romaric per protegir més la seva defensa.

6. Tot i buscar profunditat amb la presència d'Alexis i Cesc, dos dels jugadors més verticals de la plantilla, a l'onze titular, el Barça no va tenir espais per desbordar a l'esquena i tampoc amb les parets habituals. El xilè no va guanyar el duel u contra u amb Raúl Rodríguez, central reciclat a lateral, ahir. Messi no va trobar el seu lloc ni pel centre ni caigut a la dreta i li va faltar la jugada que l'endollés. Cesc, intermitent i lluny de Xavi i Iniesta, tampoc va poder aparèixer per dins amb la comoditat que acostuma a exhibir.

7. La confiança. Estressat, incòmode, el Barça va anar perdent precisió en el seu toc. No va trepitjar l'àrea rival com ho sol fer i les seves possessions eren estèrils. Va haver de córrer enrere en massa ocasions. Quan faltaven vint minuts, va recuperar la forma 4-3-3 per no patir tant i Alves va recuperar la posició al lateral. Això va donar ales a l'Espanyol, empès per la seva afició. La fe local va permetre arribar als minuts finals amb opcions de tot.

8. Els atacs ràpids i la connexió Verdú - Sergio García va sostenir l'Espanyol en els minuts en què va haver d'esperar en camp propi. Els recanvis Weiss-Javi López i Romaric-Álvaro van permetre Pochettino mantenir l'essència de joc vertical i consistència defensiva. L'imprevist Cristian-Kiko el va privar d'un últim revulsiu, però no va afectar positivament en el Barça.

9. Tots dos equips van disposar d'ocasions per golejar. Va perdonar l'Espanyol, sobretot al primer temps, i el Barça va tenir la sentència abans de l'empat, i també el 2-1 en la darrera jugada. Haurien pogut guanyar tots dos equips. També perdre. Per ocasions, per iniciativa, l'empat és el més just.

10. El final polèmic no hauria d'esquitxar un gran partit de futbol, amb dues propostes confrontades en una nit trepidant. El Barça no va estar fi perquè l'Espanyol no l'hi va permetre. El joc blaugrana, habitualment dominador, es va veure sorprès per la proposta blanc-i-blava, valenta i reservada alhora.

Més continguts de