Publicitat
Publicitat

El porter salva el gol local en una acció clau

Una mà de Valdés dóna espais a Messi

Mai. Mai podrem saber com hauria sigut el partit si Valdés no hagués posat una mà providencial en l'un contra un davant Petrzela al minut 16. És molt probable que el Barça hagués acabat guanyant el Viktoria Plzen igualment, però potser no hauria deixat el matx resolt al descans, amb el 0-2.

Fins a aquell cop de dits de Valdés per salvar el xut del menut extrem txec, el Barça no estava tenint un partit plàcid. Tenia la pilota, tenia ocasions, però no el control del joc. Als vint minuts els locals havien obligat la defensa blaugrana a fer cinc esprints enrere de més de 40 metres. El balanç a l'equador del primer temps era d'estrès, nervis i desgast. No era l'escenari que s'havia imaginat Guardiola, no era aquell el terreny cap on el tècnic volia dur el partit. Piqué i Puyol, massa oberts per donar una bona sortida de pilota, van tenir problemes per tornar a ajustar les seves posicions en les ràpides transicions ofensives dels txecs. El retorn a la titularitat de la parella de centrals va ser, al principi, més angoixant del que tots dos haurien preferit.

Els laterals i Busquets, a dalt

Que el Viktoria Plzen fes córrer el Barça i, fins i tot, el fes patir en alguns moments, no vol dir que els txecs fossin millors que els blaugranes. Senzillament, van ser valents, tot i que això, contra el Barça, implica necessàriament que també tens moments -molts- d'esperar tancat al teu propi camp.

De fet, durant la fase ofensiva, els de Guardiola van atacar amb molts jugadors. D'aquí venien, després, els problemes amb els contraatacs. Els interiors Cesc i Thiago van ocupar posicions molt més avançades que de costum i els blaugranes, per moments, disposaven cinc homes en primera línia d'atac. Per darrere, Busquets i els dos laterals oferien un segon front d'atac, també en zones molt altes del camp.

La conseqüència d'això va ser que si Pilar o Petrzela, els dos homes de banda del Viktoria, amb conduccions endimoniades, aconseguien esquivar la primera línia de pressió blaugrana, atacaven una defensa molt poc poblada i relativament vulnerable. D'això va viure el Viktoria Plzen tot el primer temps. Fins que Thiago va robar una pilota i va pagar als txecs amb la mateixa moneda. Una recuperació de pilota prop de la frontal de l'àrea, amb la defensa txeca pensant a atacar, es va convertir en un contraatac quatre contra tres que Messi va resoldre amb un dríbling dins l'àrea. El van fer caure. Penal i expulsió.

Els txecs, amb un home menys durant una hora, van començar a fer una pressió al límit del reglament. La seva única esperança era convertir alguna recuperació de pilota en un contraatac que els fiqués en el partit. Però Messi, habilitat per l'amplitud i paciència dels disciplinats Adriano i Cuenca a les bandes, va poder fer i desfer amb Cesc i Thiago pel centre. Va matar el partit.

Evitar el desgast

El Barça va intentar seguir tocant la pilota, trepitjant camp rival amb molts efectius, però va saber corregir la distància del seu mig centre, en la segona meitat Keita, respecte dels centrals per compensar els desequilibris defensius. L'objectiu no només era conservar el resultat, sinó conservar les cames. Això que a Madrid ara han descobert, la recuperació activa. No ho va posar fàcil el Viktoria, però el Barça ho va poder fer, sobretot, a partir del gol de Cesc. I gràcies a aquella mà de Valdés que ho va canviar tot al minut 16.

Més continguts de