La Bíblia: eina literària

BarcelonaCaiguda i compassió, gènesi i apocalipsi, alliberament i culpa. La Bíblia ens interpel·la i modula alhora que l’emmotllem al nostre context, i les seves veus i testimonis inunden i sacsegen els pobles que de bon grat o per força hi han accedit. La literatura, en sentit ampli, s’ha vist condicionada per aquest magma de revelació i sacrifici que componen els diversos fragments bíblics. Des de diverses mirades històriques, cada vegada sembla que cridi més l’atenció aquesta influència en les literatures de bona part del món, potser pel palès decreixement de la Bíblia a l’Occident secularitzat.

Cicles i estudis sobre la qüestió

Durant el mes d’abril, per exemple, la Pedrera va dedicar un cicle de conferències a la Bíblia en la literatura catalana dels segles XIX i XX, agafant les figures de Verdaguer, Guimerà, Carner, Riba, Pere Quart, Espriu, Sales i Rodoreda (és previst que la segona part del cicle se celebri el novembre que ve, en aquest cas dedicada als segles XIII i XVI). Un dels participants, el professor Carles Lluch, és també autor de Novel·la catalana i novel·la catòlica (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), un llibre que analitza els escriptors Joan Sales, Xavier Benguerel i Blai Bonet. Per a Lluch, els tres protagonistes no volen ser proselitistes: “La novel·la catòlica, certament, dóna una visió del cristianisme més oberta que la visió que se’n té des de sectors no confessionals. El conflicte religiós que mostren és interioritzat, no pretenien demostrar ni convèncer de res, sinó que se servien del cristianisme per explicar què és ser home enmig d’un segle convuls i en crisi humana permanent. Els protagonistes de les novel·les dubten, es plantegen més preguntes que respostes, i aquesta sensibilitat resulta més pròxima al lector”, explica Lluch.

Gregorio del Olmo Lete, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, publica aquests dies La Biblia hebrea en la literatura. Guía temática y bibliográfica (Edicions de la UB) i també s’ha encarregat de dirigir els tres volums de La Biblia en la literatura española (Trotta), obres totes elles que tenen l’objectiu de fer un repàs exhaustiu, precisament, d’aquesta influència intertextual. L’editorial Trotta també ha presentat últimament, dins d’aquesta sèrie, La Biblia en la literatura hispanoamericana, una interessantíssima introducció de la presència bíblica en la literatura llatinoamericana des de la irrupció colombina del descobriment fins a l’actualitat. El volum ha estat coordinat per Geneviève Fabry i Daniel Attala, doctor en filosofia a la Universitat Pompeu Fabra i un dels responsables d’un altre llibre sobre una qüestió relacionada, Cuando los anarquistas citaban la Biblia. Entre mesianismo y propaganda (Catarata), amb casos d’Espanya i Llatinoamèrica. Tot plegat, nombroses i actuals referències per endinsar-nos en la fructífera producció literària -de l’assaig a la poesia, de la novel·la al teatre- que beu directament d’aquest mosaic testamentari, colpidor i present com sempre.

L’Amèrica Llatina, l’epicentre

La poeta xilena Gabriela Mistral, Nobel de literatura l’any 1945, va admetre que les lectures bíbliques van incidir profundament en la gestació de la seva veu, ja que hi trobava aquell “riscós to verídic, l’expressió directa, una trama constant de violència brutal i d’unes dolçors indicibles; realisme que deixa, però, circular un aire líric, intensitat extremada, misteri de l’expressió essencial”.

No som davant de cap anomalia: l’Amèrica Llatina és, probablement, la zona on la Bíblia ha influenciat d’una manera més profunda i continuada el terreny literari; un terreny que, com se sap, és dels més profunds, encisadors i contundents de la literatura mundial. Justament, l’obra coral La Biblia en la literatura hispanoamericana ens ofereix la possibilitat de traçar aquesta presència prolongada des de l’arribada dels conqueridors espanyols, i que no s’interromp amb l’emancipació cultural i política segles després, ben al contrari: a la majoria dels pensadors de la Independència (segle XIX), la Bíblia els serveix “per validar una consciència criolla que s’atribueix el dret de presentar no només una interpretació pròpia de les Escriptures, sinó també una visió crítica de la cultura del Vell Continent”.

Una d’aquestes figures del procés emancipador llatinoamericà, el frare xilè Camilo Henríquez, va assenyalar que en les històries de la Bíblia sobre emancipació política la religió sempre dóna suport evident a la nació subjugada en qüestió. Mitjançant les referències a la Bíblia, doncs, aquells autors van ser el toc d’inici del moviment insurgent llatinoamericà. Naixia així una interpretació pròpiament americana de les idees il·lustrades de la llibertat i la raó de l’home, una Il·lustració diferent de l’europea on es va utilitzar la Bíblia com a mètode d’alliberament col·lectiu i de trencament amb un imperi espanyol titllat d’hipòcrita i poc cristià.

Aquest deix cultural propi, traduït i reapropiat al context local, ha quedat present en tota la producció literària posterior, començant pel moviment de canvi de segle entre el XIX i el XX, amb personatges com Rubén Darío, on “el caràcter genèricament híbrid de la Bíblia, la seva pròpia versatilitat i capacitat permeable, només va necessitar la voracitat llibresca i cultural del Modernisme llatinoamericà per esdevenir en un text pràcticament omnipresent”.

Són molts els noms clau repassats, com Borges (“la Bíblia és, sens dubte, el text al qual Borges al·ludeix més sovint; poques vegades la crítica ho ha assenyalat, malgrat que ara comença a buscar-se aquesta presència constant”), Octavio Paz, Lezama Lima, Ernesto Cardenal (“amb un apropament a la Bíblia en general seriós, com si el text bíblic aparegués com una part de l’herència que cal reescriure per aprofundir en l’experiència secular de l’amor, el desgast del temps i de la violència”), i moltes altres figures (García Márquez, Neruda, Olga Orozco, la mateixa Mistral) que evidencien aquesta influència essencial de la Bíblia, trencadora de tòpics i independent de les creences de cada autor, en una de les literatures més riques, estimades i personals del món.