Granges de gossos

És curiós que les persones que convivim amb gossos, i els coneixem una mica, ens repugni tant la idea de tenir-los estabulats per engreixar-los, sacrificar-los i finalment menjar-nos-els, tal com fem amb la majoria d’animals domèstics. Però ,al mateix temps, molts no fem cap fàstic a un tros de fuet. I gaudim, també, d’un bon tall de pernil, que potser és d’un porc dels tres-cents mil que setmanalment se sacrifiquen a Catalunya. Cognitivament i emocionalment, però, les dues espècies són força semblants. M’agrada col·leccionar aquestes contradiccions vitals. Són disfuncions cognitives com les de molta gent que fuma tot i saber que no els fa cap bé. Sembla que no estem ben dissenyats per evitar el perill d’un tòxic que ens mata lentament. Per arribar a la conclusió que cal deixar de fumar cal fer un esforç d’abstracció mental. Hem d’imaginar-nos el que pot passar a llarg termini si seguim per aquest camí. En canvi, aquest esforç no és necessari per evitar perills d’una naturalesa diferent. Per exemple, quan es tracta d’evitar que ens atropellin en creuar el carrer. També s’ha de fer una abstracció mental per adonar-se de tot el que suposa comprar en una botiga un tros de carn escorxada i envasada.

La pertinença a la classe de coses que tenen ment comporta gaudir d’una categoria moral de la qual no es beneficien les coses que no tenen ment. El fet que una cosa tingui ment suposa automàticament que a aquesta cosa li preocupa el que succeeixi, que té uns interessos. Si jo us faig res que no voleu que faci, això té una importància moral. Importa perquè a vosaltres us importa. Aquesta preocupació vostra té, per tant, un pes en l’equació moral. Així doncs, qualsevol estudi que redefineixi les fronteres entre les coses que posseeixen ment i les que no en tenen té una gran rellevància ètica. Si aquesta línia divisòria no és clara correm el risc d’adjudicar ment a coses que no la tenen o bé de tractar com a objectes inanimats coses amb ment. Actualment aquesta qüestió afecta molts àmbits diferents: l’avortament, la caça, l’experimentació amb animals, l’alimentació vegetariana, la justícia. El deure de l’ètica consisteix a equivocar-se per excés. En canvi, el deure de la ciència consisteix a discernir els éssers amb ment dels que no la posseeixen i descobrir de quin tipus de ment es tracta. És possible que posseir una ment amb un elevat poder cognitiu i ben dotada pel pensament racional no pesi tant en el càlcul moral com la capacitat de patir.

El consell: Poques normes i consens

Cada família, segons el seu estil de vida, ha de fixar les normes que més li convinguin sempre que es respectin les necessitats del gos. Es tracta de fer-li entendre quines són les normes com més aviat millor i de la manera més didàctica possible. El primer pas consisteix a fixar poques regles per consens familiar i ser categòrics: anar tots a l’una. Les normes s’han d’establir en funció d’allò que el gos serà, i no pas d’allò que és ara: una bola peluda preciosa. Avui ens pot fer gràcia acaronar-lo mentre està ajagut al sofà, però d’aquí uns mesos, quan pesi uns quants quilos més, ens pot fer nosa.