Mickey Dog

Els biòlegs evolucionistes, a poc a poc, van desvelant tots els trucs que la naturalesa ha anat creant en el transcurs del temps. Busquen resposta a preguntes com: per què als humans ens agraden les substàncies dolces? Per què el sexe és divertit? Com s’ho fa el cucut per pondre l’ou en el niu d’altres ocells i aconseguir que alimentin el poll sense descobrir l’estafa? Per què els humans trobem tan bufons els nens?

Fixem-nos en l’última qüestió. Si parem atenció ens adonarem que els humans hem sigut genèticament dissenyats per tenir cura dels infants. Les mateixes proporcions d’un infant són el senyal mitjançant el qual s’activen les respostes paternals (o maternals). Qui es pot resistir a l’aparença infantil? Unes faccions arrodonides, uns ulls grossos, un front ample, unes galtes molsudetes, un nas i una boca menuts, un cap gros respecte a la resta del cos i unes extremitats curtes i rabassudes que estovarien qualsevol Clint Eastwood. Però no ens cau la baba perquè són bufons. Els nens no són, en absolut, intrínsecament adorables. Al contrari, els veiem com si fossin bonics perquè l’evolució ens ha dissenyat perquè ens toquin la fibra les coses amb aquesta aparença.

Curiosament l’evolució que ha sofert el dibuix (animat) de Mickey Mouse ha anat en aquesta direcció. Si busqueu a Google la història d’aquest rosegador famós veureu els canvis que ha anat patint des del primer dibuix, que data del 1928. Ha passat d’una aparença angulosa i adulta a la dels trets infantils que tots coneixem. S’ha infantilitzat. És un bon exemple de com l’evolució cultural i la biològica han coincidit en allò que els humans instintivament preferim.

Sembla que certs gossos de companyia estan copiant l’exitosa estratègia del ratolí. Pot ser que aquests millors amics de l’home siguin com una mena de sacarina? La sacarina, tot i no aportar calories, ens produeix una agradable sensació de dolçor, ja que actua sobre els receptors que la natura ha dissenyat per detectar els sucres, molècules riques en energia.

¿Exploten, aquests descendents del llop, la nostra debilitat per tenir cura de criatures desvalgudes tal com ho fa un pit respecte a la conducta sexual?

¿Podria arribar a passar que aquests mickey dogs ens manipulessin, amb les arts del cucut, i ens convertíssim en zombis al seu servei?

Quin sacrilegi!

El consell: No donar-los menjar mentre es dina o sopa

Si no voleu tenir un gos que durant els àpats estigui permanentment pendent de si li cau una part del nostre menjar, o que el sol·liciti, és molt senzill: es tracta de no donar-li cap propina mentre es menja. Cada família fixa les seves regles, però qui no vulgui pols que no vagi a l’era.