Kaliningrad: morir alemanya per renéixer russa

Cartografiesignotes.catBronx, Nova York, any 1935. En una llar d’immigrants jueus provinents de Rússia i l’Imperi Austrohongarès hi va néixer un infant al qual anomenarien, des d’aleshores, Allan Stewart Konigsberg. Fins aquí, un de tants i tants naixements als Estats Units de la primera meitat del segle XX. El que passa és que aquest infant va créixer i, quan ho va considerar convenient, es va canviar el nom pel de Woody Allen, i va fer desaparèixer el cognom Konigsberg, un topònim que deu anys més tard, casualment també, desapareixeria dels mapes.

Königsberg va ser la capital de l’antic estat de Prússia i ciutat alemanya fins al 1945. Fundada pel rei de Bohèmia Ottokar II prop de la desembocadura del riu Pregel i sobre la llacuna del Vístula, va ser seu de l’Orde dels Cavallers Teutons que feien les croades en la zona del Bàltic cap a l’Edat Mitjana. Després de la Segona Guerra Mundial, la desfeta alemanya va afavorir que la Unió Soviètica es quedés el territori de l’antic estat teutònic i, per tant, amb la ciutat de Königsberg, una regió que correspondria actualment a la franja litoral que va d’Estònia fins a la frontera amb Polònia. La ciutat, que havia quedat fortament malmesa per la guerra, va ser rebatejada amb el nom de Kaliningrad (en honor a Mikhaïl Kalinin, president del Comitè Central Bolxevic). Les autoritats soviètiques en van expulsar pràcticament tota la població autòctona i van afavorir la repoblació amb persones d’arreu de la Unió Soviètica.

A les acaballes de segle XIX la ciutat era una de les més boniques i cosmopolites d’Europa, centre important de la Lliga Hanseàtica i bressol de molts moviments intel·lectuals i creacions artístiques (germàniques, poloneses i lituanes). Se la solia comparar amb la veïna Sant Petersburg per la seva monumentalitat i, arquitectònicament, era una de les ciutats més belles del continent. D’aquí en van sortir il·lustres personatges de diferents disciplines, dels quals un dels més il·lustres va ser el filòsof Immanuel Kant. Tot, però, va quedar truncat i destruït a causa de la guerra i la ciutat mai més tornaria a recuperar la seva grandesa.

Actualment, si mirem un mapa polític d’Europa, notarem que Kaliningrad i la seva regió són un enclavament rus dins la UE, separat de la resta del país per 300 km. I això segurament fa que els seus ciutadans tinguin un sentiment de pertinença una mica diferent del de la resta dels seus compatriotes: són més oberts i amb tendència a apropar-se a la UE, sobretot entre la gent més jove. De l’antiga Königsberg en queda més aviat poca cosa i al visitant no li costarà trobar-ho. Encara se’n conserva la catedral gòtica, alguns vestigis medievals i els set ponts que van inspirar el famós problema matemàtic que va donar origen a la teoria de grafs. Quan es camina pels carrers es nota que la ciutat va ser reconstruïda seguint el model soviètic imperant en aquells moments, amb predomini d’enormes avingudes, blocs alts d’habitatges i simbologia soviètica. És cert, però, que actualment s’ha modernitzat bastant i s’ha potenciat el seu aspecte més amable projectant parcs i zones verdes prop del riu i fent recreacions d’alguna part emblemàtica de Königsberg, com, per exemple, l’antiga vila de pescadors.

Ja als afores, a la costa, encara hi trobem una de les bases navals més importants del país on, durant la Guerra Freda, hi havia destacats més de mig milió de soldats soviètics, cosa que la convertia en la zona més militaritzada del món. Però aquest no és l’únic reclam pel visitant. La costa és coneguda històricament pels seus jaciments d’ambre, d’on s’extreu prop del 90% de la producció mundial i hi ha un museu dedicat que és molt recomanable. En definitiva, una visita que és més que exòtica.