El misteri del misteri del misteri de la Mona Lisa

Agafem-nos de les mans i, estovant una mica la erra, repetiu amb mi, amb veu d’Andreas Faber-Kaiser: misteri resolt. Quin misteri? El de la Mona Lisa! Ho proclamen titulars de mig planeta, fent-se ressò del treball de dos estudiosos, que expliquen la tècnica de Da Vinci a l’hora de pintar l’enigmàtic somriure de la Gioconda. Però roman per solucionar un misteri més gran: l’obsessió dels mitjans per vendre any sí, any també, el mateix titular. Som-hi, Google: “Científics espanyols resolen el misteri del somriure de la Mona Lisa” (Octubre del 2009), “Misteri resolt del perquè del somriure de la Mona Lisa” (Novembre del 2013) o “El misteri del somriure de la Mona Lisa... resolt!” (Agost del 2004) en són només algunes mostres. Hi ha també titulars de l’any 2011 i el 2012, només que aleshores es deia que el misteri era el paisatge al darrere de la Gioconda. I n’hi ha del 2007 també, però aleshores el misteri era l’absència de celles. Friso per veure, l’estiu que ve, com tornem a dir, amnèsics i agafats de la mà... misteri resolt!

Quina és la disfressa de turista?

I més art. M’ho fa veure el lector Albert Otero, a partir del breu que publicàvem sobre el robatori d’un bust de Rodin per part de “dos lladres disfressats de turistes”. Molts diaris també venien això de la disfressa. Cal aplaudir els lladres, que no van acudir a la gliptoteca amb el seu abillament habitual (antifaç, camisa de ratlles blanques i negres i sac amb el símbol del dòlar). ¿Anaven, doncs, amb xancles d’anar a buscar crancs i camisa hawaiana? No pas: duien roba de carrer. Però el teletip es venia millor suggerint sofisticació i disfresses.