I si el paral·lelisme de Syriza fos amb el procés?
La premsa va debatent si Syriza és el Podem grec (o viceversa), però començo a témer que el veritable paral·lelisme és amb el procés sobiranista català. Encomanin-se a sant Monotema, que els hi demostro. En primer lloc, amb la portada de La Razón. Ja no pel títol ocurrentíssim i demonitzador (“Desgrècia”) sinó, sobretot, pel subtítol: “Els hel·lens es llancen a l’abisme populista”. Home, l’abisme! El cosí germà de la deriva, el delirio i el viaje a ninguna parte. Però la clau de volta són els editorials d’El País i El Mundo. Tots dos coincideixen a assenyalar que la UE ha d’escoltar Syriza i negociar-hi... sempre que els grecs continuïn pagant tot el deute. Que és just el que el nou govern s’ha compromès a deixar de fer. “La UE ha de negociar amb Syriza però ser ferma en les seves exigències a Grècia”, titula El Mundo en el seu editorial. “Que Syriza proposi, suggereixi i defensi el que consideri que més convé als seus conciutadans, però sense trencar els compromisos contrets”, exigeix El País. Talment com el procés: estem oberts a negociar-ho tot, però per seure a taula han de retirar just l’única cosa que vostès volen negociar. En fi: tot en vostè em recorda a vostè, excepte vostè, que deia Groucho Marx.
(Coda. La subtilesa més punitiva del dia l’oferia La Vanguardia i me’n fa adonar @bitelman. La pàgina 3 estava il·lustrada amb una imatge de la plaça Klafthmonos, on Syriza celebrava la victòria. El peu de foto recordava que l’edifici neoclàssic que es veia al fons era la Universitat d’Atenes, dissenyada l’any 1839 per l’arquitecte danès Christian Hansen. És a dir, es recordava com qui no vol la cosa que el nord d’Europa va traient les castanyes del braser grec des de fa ja prop de 200 anys.)
