20-N, jo també vaig fer vuit dies de festa

Un dia, en un col·loqui, una noia va preguntar-me que com era viure sota la dictadura. Vaig contestar-li que el pitjor és que podies arribar a no adonar-te que vivies sota una dictadura. Que un nen, en una casa on no es respirés política, ni es plantejava que fos anormal que ni la mestra ni la ràdio li parlessin en la llengua que parlava a casa. Les eleccions eren una cosa que el Telediario ensenyava que passava en altres països. Ni la més remota idea de l’existència d’un senyor anomenat Tarradellas. El país era així i punt. I al cap i la fi hi havia autopistes, molta gent ja tenia cotxe i feia vacances, el Barça jugava cada diumenge, el metge del seguro feia receptes quan queies malalt i a les botigues no hi faltava de res. Quanta dignitat que incorpora la paraula democràcia.