Com fer que l’11-S no sigui partidista

QUALSEVOL DECISIÓ sobre anar o no a la Meridiana l’11-S és igual de respectable, naturalment. L’únic que em sorprèn és l’argument d’alguns líders polítics per no anar-hi. Sobretot els que al·leguen que no hi van perquè serà un acte partidista. Per poc que hi rumiïn entendran que la millor manera que no ho sigui és anant-hi. Si a la Meridiana hi fossin Iceta, Duran i Rabell, ¿algú podria considerar que és un acte de suport a Mas o a Romeva? ¿Algú gosaria afirmar que el líder del PSC, o el d’Unió, o el de Catalunya Sí que es Pot, eren allà per reclamar la independència i el vot per a la llista dels seus rivals? Impossible.

En canvi, si no hi ha líders d’alguns partits, pot semblar un acte monopolitzat pels altres partits. El que passa és que no ha anat així, són ells els que no hi han volgut participar. Algú podria arribar a deduir que per això no hi van, perquè sembli partidista i per poder dir que és partidista. Jo no goso ser tan malpensat perquè l’argument no s’aguanta. Si estàs convidat a una festa pots tenir alguns motius de queixa, però no tens cap dret a queixar-te que te n’han exclòs.

Em sabrà greu especialment, si es confirma, que Lluís Rabell no hi vagi. Quan el vaig entrevistar em va dir que no se n’havia perdut ni un, d’11-S. Trobo que algú coherent, que lluita per la justícia social i és amic de tantes causes revolucionàries, com ell, tria un mal any per no anar-hi. Si al final me l’hi trobo, a ell o a Iceta o a Duran, em comprometo a fer un article aclarint, per si en queda cap dubte, que eren allà, i que no hi eren per donar suport a Mas o Romeva o Baños. Que hi eren justament per demostrar que allò era un acte molt més transversal.