Évole i la consciència de classe
Diumenge a Salvados Jordi Évole reivindicava recuperar l’esperit de la classe obrera, l’orgull del treballador, entrevistant Owen Jones. Jones és un periodista i escriptor anglès que ha analitzat com s’han menystingut els estereotips associats a les classes populars britàniques, i n’ha escrit un llibre d’èxit. D’entrada, és significatiu que per fer aquesta reflexió, amb un discurs més innovador i potent, s’hagi de recórrer a un escriptor britànic. Diu molt d’Espanya. I diu molt, també, de la intel·lectualitat d’esquerres més mediàtica del país.
Amb un bilingüisme passiu molt ben muntat a nivell de realització, es va anar filant una entrevista interessant. Salvados no només ha esdevingut un programa d’autor en la manera de comunicar sinó també en la manera com traspua les reivindicacions del mateix periodista. Évole, més enllà de fer un programa, transmet la sensació d’estar lluitant per una causa. És el presentador televisiu a qui més se li evidencien les ganes de canviar el món (o el país, com a mínim). Potser en aquesta implicació s’amaga bona part del seu èxit.
Al Salvados es va analitzar l’origen de la demonització de la classe obrera. Per a Owen, la influència dels mitjans de comunicació, sobretot la tele, és un factor determinant. Han popularitzat uns estereotips menyspreables de la gent més humil. El programa va recórrer a la professora Mercè Oliva perquè exemplifiqués aquesta situació en el cas espanyol. Va resumir el munt de programes que han utilitzat les classes més desafavorides per fer un espectacle lamentable que genera rebuig. Évole, subtilment, va fer autocrítica incloent-hi l’etapa en què va tenir el Yoyas (ex Gran Hermano ) de col·laborador. Però no és només que a Espanya s’hagi malmès la imatge de les classes més baixes. La tele n’ha abusat ( Hermano mayor, Callejeros, Generación ni-ni i un llarg etcètera). Fins i tot la tele pública va acabar fent caritat amb Entre todos en plena crisi anul·lant la funció més elemental de l’estat del benestar. Però és que, a sobre, a Espanya la tele s’ha venut com una plataforma de rescat, com una manera enganyosa de fer creure que garantirà pujar un graó social i millorar la qualitat de vida. I és que malauradament la televisió no s’està fent servir per fer allò que necessitem: transmetre criteri.
Aquest Salvados ho va intentar. Amb la paradoxa que, després de tant remar a favor de la consciència de classe, LaSexta tornava a entrevistar, per enèsima vegada, Albert Rivera a El objetivo. I t’adones que a la tele qualsevol intent de missatge diferenciat és ofegat immediatament perquè així tot continuï igual.
