La prova d’esforç de Puigdemont
L’entrevista institucional al president de la Generalitat va començar amb un vídeo que resumia el camí i les desavinences entre partits fins a culminar en la investidura de Carles Puigdemont. El millor, la música de la sèrie House of cards que van triar de fons. Una al·legoria de les estratègies polítiques ocultes i insòlites amb resultats inesperats i cops d’efecte. La primera pregunta de Terribas, directa i d’impacte: “Vostè està net de corrupció?” Començar amb una pregunta tan curta, contundent i essencial, sense temps de reacció per a l’entrevistat, és una molt bona jugada. La tensió periodística apareix des del primer minut. L’entrevista que va fer Terribas va ser impecable perquè va treballar diferents aspectes. Va aprofundir en el panorama polític en el qual ens trobem per ajudar l’audiència a entendre on som i què ens espera. La periodista, a més, va explorar els límits del nou president, un desconegut fins ara. El va pressionar i el va instar a explicar-se amb claredat. Calia comprovar quina és la seva resistència mediàtica, els punts febles i els punts forts, descobrir quina capacitat discursiva té i com suporta les envestides periodístiques. En definitiva, trobar-li els límits. Puigdemont no només s’enfrontava a una entrevista sinó a una mena de prova d’esforç. Utilitzant la paraula que va fer servir el mateix Puigdemont, havíem de veure quin nivell de fal·libilitat tenia. Potser pel desgast d’aquesta prova de resistència, ens vam trobar amb el president de la Generalitat que més aigua ha ingerit durant una entrevista institucional. Va buidar el got i l’hi van tornar a omplir. Puigdemont fins i tot va contestar algunes preguntes amb el got a la mà, com qui conversa en una sobretaula. L’entrevista va aprofundir amb exigència en aspectes polítics però també va buscar el seu tarannà personal per conèixer-lo una mica més. El moment més demolidor, es pot dir que televisivament històric, va ser quan Terribas va repassar la llista de càrrecs polítics que no li havien trucat per felicitar-lo. Va començar sent revelador però va acabar exhibint un aïllament polític i una soledat corprenedora. Va ser interessant quan Puigdemont va portar la conversa a un nivell més professional amb Terribas, reflexionant sobre el fet que ell també és periodista i comparteix l’exercici de “buscar la veritat de l’altre”. Terribas li va contestar: “Sí, però no és el mateix estar assegut on és vostè que on sóc jo...” I per un moment ens va passar pel cap un possible intercanvi de cadires i de papers entre Puigdemont i Terribas. I en el nostre cervell hi tornava a sonar la sintonia de House of cards.
