25/8: Ben aviat farà 75 anys de les morts de Companys i de Walter Benjamin

Aparentment, són dues morts que no tenen res a veure. Companys va ser assassinat després d’un judici en què el principal càrrec era haver estat president de Catalunya. Walter Benjamin, un dels pensadors més importants i influents del segle XX, alemany, jueu, va morir a Portbou quan fugia de la persecució nazi i, probablement, davant la perspectiva que els dirigents franquistes el tornessin a França, d’una mort segura. Les dues morts coincideixen pràcticament en el temps, final d’estiu del 1940, i en l’espai, a Catalunya, entorn de la frontera, després de l’entrada dels nazis a França. I tenen una altra cosa en comú: són episodis d’una absoluta col·laboració entre les autoritats franquistes i el nazisme. Companys és detingut a París pels alemanys i lliurat al règim franquista, que l’executarà. Benjamin és retingut per les autoritats franquistes i té la certesa que serà lliurat als nazis. L’any 1940 els intercanvis, les col·laboracions, les connivències, eren absolutes. Després, quan es començava a imaginar que Hitler podia perdre la guerra, l’actitud del franquisme va canviar una mica. Però fa 75 anys eren una sola cosa. Les morts de Companys i Benjamin ho demostren.