28/8: Hi ha estelades noves en alguns balcons

Potser no gaires. Unes quantes. Molta gent va penjar l’estelada al balcó al voltant de l’Onze de Setembre del 2012. No la pensaven treure fins a la independència, deien mig en broma. Els mesos han anat passant i alguns van anar traient la seva. No gaires. Treure-la era tirar la tovallola, deixar-ho córrer, reconèixer resignadament alguna cosa que aigualia la il·lusió. No pas una derrota o una renúncia o un canvi en la manera de veure-ho, un refredament, les coses serien molt més difícils, molt més lentes, no sempre estàvem tots plegats a l’altura del somni. Però la immensa majoria de les estelades es van quedar als balcons. El temps no ha passat en va: ha fet sol i ha plogut, i les banderes s’han descolorit. Catalunya és plena de banderes descolorides als balcons, sobretot el vermell i el blau aguanten malament. Però des de fa una setmana hi ha estelades noves, acabades de penjar. Algunes substitueixen les que s’havien descolorit. N’hi ha també en balcons on no n’hi havia. Es veuen d’una hora lluny: el blau i el vermell són molt forts, gairebé brillen. De cara a l’Onze de Setembre potser encara n’hi haurà més, de noves. Cadascú fa servir els mètodes demoscòpics que pot. Els meus em conviden a l’optimisme.