30 d’agost: 'L’IVA cultural és nociu per a la cultura (i per a l’Estat)'

Els consums culturals són molt sensibles al factor preu. Si pugen els preus, per poc que pugin, baixa el consum. Mantenir l’IVA cultural al 21% (a diferència de la mitjana europea, molt més baixa) ha fet pujar els preus de la cultura i participa clarament, segons el sector, en una davallada constatable del consum. Per tant, és un mal negoci per a la cultura, però també ho és per a l’Estat: recapta més percentatge, però sobre menys diners. L’ingrés per a l’Estat és el mateix o encara menys. Tenir un IVA cultural alt no es pot justificar, doncs, amb criteris recaptatoris. Llavors, per què el manté, aquest govern, malgrat que fins i tot gent del PP havia anunciat que l’abaixaria? Jo crec que per criteris ideològics. En primer lloc, perquè el govern del PP, malgrat la fama de liberal, no ho és en absolut: prefereix impostos alts encara que ofeguin l’economia que revifar l’economia encara que sigui amb impostos més baixos. Prefereix recaptar més sobre poc que poc sobre més. L’altre criteri ideològic és la indiferència o la malfiança respecte a la cultura. El consum cultural no és percebut com un consum útil, necessari, positiu, sinó com a sumptuari i superflu. I se’l fa pagar com si ho fos.