29 d’agost: 'Amb eleccions, l’última paraula la continua tenint la gent'

Quan ja s’ha convocat unes eleccions, si no se suspenen, comença un procés irreversible. A partir d’aquí, pots intentar influir, crear estats d’opinió, espantar, manipular o excitar. Pots començar campanyes netes, guerres brutes i barreges de totes dues coses. Pots fer servir armes convencionals i no convencionals de propaganda. Pots utilitzar els mecanismes públics i soterranis del poder. Pots intentar imposar, canviar o dinamitar l’agenda. Pots allargar el temps de vot dels militars i limitar el dels residents a l’estranger. Pots fer moltes coses. Però al final l’última paraula la continua tenint el ciutadà. Pots fer tot això, però és el ciutadà qui compra o no compra. És la gent qui pot decidir (i ha de decidir) què és essencial, prioritari i inajornable i què, tot i ser important, no és central en una determinada convocatòria. És la gent qui ha de decidir, aquesta vegada, si deixa passar el tren, decideix agafar-lo o creu que ja tornarà a passar més endavant (la pròxima generació, posem per cas). En aquestes setmanes hi haurà de tot. Ja hi ha de tot. Però les eleccions estan convocades. I les preguntes que s’han de respondre són clares. Continuem tenint l’última paraula.