Amnistia denuncia que l'acollida espanyola als refugiats "els pot portar a la indigència"
L'ONG documenta en un informe que el sistema és "discriminatori, obsolet i ineficaç"
BarcelonaEls refugiats que aconsegueixen arribar a Espanya es troben amb un sistema d'acollida que Amnistia Internacional (AI) considera "discriminatori, arbitrari, obsolet i ineficaç", i que segons un informe que ha presentat l'ONG aquest dimarts "pot portar les persones a la indigència a mitjà termini".
AI recorda que la llei espanyola d'asil, que es va aprovar fa sis anys, encara no té un reglament que la desenvolupi i assenyala que la normativa no s'adequa als estàndards internacionals ni a les directives europees.
"Espanya no està donant la benvinguda que es mereixen les persones que fugen de la guerra i la persecució", ha dit Esteban Beltrán, president de l'entitat a Espanya. "Tant les persones que arriben per Ceuta i Melilla, i que es troben en uns llimbs en els quals el seu dret a la lliure circulació a la Península està restringida; com aquelles que arriben per altres vies de manera espontània, o els pocs que el govern espanyol porta a través del reassentament i la reubicació, tenen una cosa en comú: les dificultats que es troben per al seu acolliment digne i la seva posterior integració al país.
AI denuncia que no totes les nacionalitats reben el mateix tractament i que Madrid aplica un "criteri de prudència" per dilatar la resolució de moltes peticions a l'espera que la situació als països d'origen millori. Això afecta particularment els sol·licitants que fugen de conflictes com el de Mali, Ucraïna o els Territoris Ocupats Palestins.
Espanya és a més un dels països de la UE que acull menys refugiats: el 2015 va rebre 14.780 peticions d'asil, mentre que Alemanya n'ha rebut 476.510. El govern espanyol només va oferir protecció internacional l'any passat a un total de 1.020 persones. Madrid tampoc ha complert amb els seus compromisos de reubicació: dels 16.000 refugiats que havia dit que portaria de Grècia i Itàlia només n'ha portat 105.
Virginia Álvarez, autora de l'estudi explica que han pogut constatar com "mentre les persones esperen, algunes durant anys, que es resolgui la seva sol·licitud, hem vist com les ajudes per a l'acollida són insuficients i no s'adapten a les seves necessitats".
AI ha fet públic el testimoni d'una refugiada Líbia, amb el nom fictici d'Amina, que va sol·licitar asil el març de 2014 i encara espera la resolució. Passats sis mesos va perdre la plaça en un centre d'acollida i rep només 340 euros en concepte d'"ajuda a la sortida".
La llei espanyola preveu només sis mesos d'acollida en un centre amb classes d'idiomes i orientació laboral per als demandants d'asil que ho necessitin. Després, se suposa que els demandants d'asil, que tenen permís per treballar, han de ser autònoms. AI alerta que després dels primers sis mesos els refugiats "queden abandonats a la seva sort, enfrontant-se a múltiples obstacles, com l'accés a l'habitatge. Documenta el cas d'una família siriana amb dos fills de 12 i 7 anys que no podien llogar un pis quan se'ls acabava la plaça d'alberg perquè no tenien contracte laboral ni diners per pagar la fiança.
"El laberint a què s'enfronten les persones refugiades i sol·licitants d'asil es veu agreujat pel fet que no existeix una veritable coordinació a nivell nacional, autonòmic i regional, de manera que no s'utilitzen de manera eficient tots els recursos existents.
