Publicitat
Publicitat

Noruega

Breivik va matar els que "semblaven d'esquerres"

L'assassí d'Utoya ha explicat, en el seu sisè dia de judici, que disparava a les víctimes segons la inclinació política que els veia en mirar-les. L'autor confés considera que els seus actes no tenen responsabilitats penals perquè va matar "traïdors"

El sisè dia de judici contra l'assassí d'Utoya, Anders Breivik, ha conclòs aquest dilluns amb noves declaracions insòlites de l'autor confés. Breivik ha explicat que el criteri que va seguir a l'hora de disparar a les seves víctimes va ser la seva inclinació política. "Hi ha gent que sembla més d'esquerres que d'altres", ha dit Breivik, i ha assegurat que ell podia conèixer la ideologia de les seves víctimes només "mirant-les" i que aquesta "habilitat" li va permetre salvar aquells que "semblaven de dretes".

En unes declaracions del tot excèntriques, l'acusat ha demanat disculpes per les morts sense justificació política, però ha considerat que els seus actes a Utoya no tenen responsabilitats penals, perquè les seves víctimes eren "traïdors" que afavorien la "invasió musulmana d'Europa". A més, considera la matança "una barbàrie menor" que tenia com a finalitat "prevenir-ne una de més gran".

Durant el seu relat, que cada dia commociona més la població noruega, Breivik ha volgut destacar que va salvar la vida d'un nen de 10 anys. "No podia entendre què feia un nen tan petit en un camp d'adoctrinament polític", ha dit. Més tard, s'ha sabut que el nen era el fill de la primera víctima de la massacre, el guarda de seguretat de l'illa.

Un judici polèmic, un veredicte esperat

Les declaracions i els detalls que explica Breivik en cada vista judicial sobre la seva matança mantenen en expectativa i estupor l'opinió publica. La setmana passada, l'autor confés explicava amb normalitat els plans que l'havien conduït a la matança, de la qual, considera, només se'l pot absoldre o condemnar a pena de mort. Entre els objectius, destacava la seva primera intenció de matar els més de mig miler de presents a l'illa i degollar l'exdirectora general de l'Organització Mundial de la Salut per mostrar-ho al món gravant-ho amb una càmera.

Breivik, la salut mental del qual encara està per determinar, va matar l'estiu passat 77 persones a Noruega, la majoria adolescents que es trobaven en un campament d'estiu del Partit Laborista a l'illa d'Utoya. Si l'examen psiquiàtric final –previst per a juliol– considera l'assassí un malalt mental, Breivik passaria a mans d'un centre sanitari; en cas contrari, l'acusat s'enfrontaria a una pena de 21 anys de presó prorrogables.

Més continguts de