Publicitat
Publicitat

Egipte

Els cinc interrogants de la transició egípcia

La decisió del Tribunal Constitucional egipci de demanar la dissolució del Parlament i autoritzar la candidatura de l'exprimer ministre de Mubàrak a les eleccions presidencials d'aquest cap de setmana planteja molts dubtes sobre el futur immediat de la transició

1 - Qui és el principal beneficiat d'aquestes decisions judicials?
El Tribunal Constitucional ha reforçat clarament els poders de la Junta Militar que controla la transició egípcia. L'alt tribunal ha atiat la tensió al país perquè invalida el Parlament que els egipcis van escollir aquest hivern en les primeres eleccions lliures que celebraven en dècades i en dóna temporalment el control a la Junta Militar. L'alt tribunal considera il·legals una tercera part dels escons de la cambra baixa que van anar a parar a diputats escollits en llistes individuals obertes. La dissolució del Parlament és un cop pels Germans Musulmans, que controlaven la majoria de la cambra, però també per aquests candidats indepedents que es queden sense escó i que molts d'ells representaven als moviments de la revolta de la plaça Tahrir.
El Constitucional també ha salvat la candidatura presidencial de l'últim primer ministre de Mubàrak, Ahmed Xafiq, que podrà concórrer a les presidencials d'aquest cap de setmana. Segons els jutges, la llei d'aïllament polític aprovada a l'abril pel Parlament per impedir que els ex alts càrrecs de l'antic règim es presentessin a les eleccions és insconstitucional.

2 - Es pot parlar de cop d'estat?
Alguns analistes i els líders destacats de la revolta de la plaça Tahrir han qualificat la decisió judicial de dissoldre el Parlament de "cop d'estat" a la transició, sobretot perquè invalida molts dels escons de candidats independents. Els Germans Musulmans, la força més votada, han assegurat que el procés de democratització del país han entrat en "un túnel molt fosc" però consideren que no es tracta d'un cop d'estat.

3 - Com s'explica aquesta sentència?
El Tribunal Constitucional està dominat encara per homes de confiança de Mubàrak. Segons els experts, el sistema judicial és l'últim bastió de l'antic règim i per això es considera que aquestes decisions han estat més polítiques que legals, i responen a la voluntat de la Junta Militar. El veredicte es va fer públic només unes hores després d'una altra mesura polèmica que atorgava a la policia militar poder per detenir civils.

4 - Com afecta el veredicte a la segona volta de les presidencials?
Directament, de cap manera, ja que les eleccions se celebraran com estava previst aquest dissabte i diumenge. Ara bé, alguns analistes sí que creuen que podria tenir una influència en el vot dels electors més indecisos. En principi, la dissolució del Parlament podria afavorir les aspiracions del candidat dels Germans Musulmans, Mohamed el-Mursi, ja que elimina un dels principals arguments dels seus detractors: la por a que els islamistes controlin tots els ressorts del poder de l'Estat.
Alguns membres de l'oposició han alertat, però, del paper que jugarà el president que s'esculli aquest cap de setmana, sense un Parlament que faci de contrapès, ni Constitució que reguli el seu rol, i amb una Junta Militar que es nega a facilitar el traspàs de poders.

5 - Què queda de l'esperit de Tahrir?
El veredicte del Constitucional representa també un desafiament als joves de la revolta. Durant aquest any i mig de transició, la plaça Tahrir del Caire ha demostrat que encara no ha perdut el seu fervor revolucionari, però en el terreny polític han anat dividits darrera de sigles diferents. Això els ha minimitzat electoralment. La gran pregunta és si les forces que van aconseguir la caiguda de Mubarak hauran après la lliçó dels últims 15 mesos, i seran capaces d'unir-se darrera unes mateixes propostes en la seva lluita contra un antic règim més vigent que mai.

Etiquetes

Més continguts de