L’edició crítica de 'Mein Kampf' arrasa a les llibreries alemanyes

Barcelona¿El llibre amb què Hitler va popularitzar el seu discurs d’odi, Mein Kampf [La meva lluita], encara representa un perill? ¿Aquelles paraules tòxiques encara poden emmalaltir les ments o ja hem madurat prou per rellegir-les convenientment contextualitzades perquè serveixin d’antídot contra la repetició del passat? La polèmica està servida des que l’Institut d’Història Contemporània de Munic va reeditar el text amb anotacions crítiques dels seus acadèmics. En un any se n’han venut 85.000 exemplars, i la sisena edició estarà disponible a les llibreries a finals de mes: fins i tot ha encapçalat la llista de vendes d’obres de no-ficció. S’estan preparant també traduccions de l’edició comentada al francès i l’anglès, però de moment no n’hi haurà en més idiomes.

Les 1.948 pàgines d’un doble volum pulcrament editat amb una portada blanca sense cap simbologia nazi recullen el que es pot considerar la principal obra de propaganda de la història contemporània. Escrita entre el 1924 i el 1926 a la presó, Hitler hi va resumir la seva autobiografia i el seu projecte: l’estat totalitari, l’extermini dels jueus i la guerra mundial que esclataria més d’una dècada després.

El director de l’Institut, Andreas Wirsching, considera que la reedició ha sigut un èxit i que han quedat desmentides totes les reticències inicials, segons les quals podria servir per donar impuls a les idees nazis. “Volíem publicar una edició científica comentada de l’obra abans que algú altre la reproduís amb motius propagandístics. Volíem donar una eina per enfrontar-se a la demagògia de Hitler”. A més, l’editorial de l’Institut va decidir reduir al màxim el preu de venda (59 euros) perquè no se’ls acusés de fer negoci amb les paraules de Hitler.

L’Institut, que es va fundar quatre anys després del final de la guerra per investigar les causes de l’auge del nazisme, destaca que la reedició (que conté més de 3.700 anotacions i comentaris crítics) ha donat peu a més de setanta peticions d’institucions i universitats per organitzar actes i debats amb els seus investigadors: a Alemanya, però també a escala internacional. La repercussió a la premsa d’arreu del món ha sigut igualment important i s’han muntat tres documentals. A més, la publicació ha rebut reconeixements científics i acadèmics.

Wirching explica que en la seva edició “no hi ha ni una sola pàgina escrita només amb paraules de Hitler: fins i tot el disseny t’obliga a fixar els ulls en els comentaris crítics. L’obra permet mostrar les sinistres arrels i conseqüències de les ideologies totalitàries”, precisament en un moment de rellançament de la ultradreta a Europa.

Però no tothom n’ha quedat satisfet. Entitats jueves i associacions de supervivents de l’Holocaust van alçar la veu per alertar que la nova edició de Mein Kampf podia alimentar l’antisemitisme.

Drets d’autor

Després de set anys de feina, l’Institut va publicar l’edició revisada al gener, quan van expirar els drets d’autor de l’obra. Amb la mort de Hitler, el 30 d’abril del 1945, l’estat de Baviera en va obtenir els drets, quan els aliats li van lliurar el control de la principal editorial nazi. Durant 70 anys el land en va prohibir la reimpressió, per respecte a les víctimes del nazisme i per evitar la incitació a l’odi. L’obra no va ser mai prohibida fora d’Alemanya (on sempre s’ha pogut trobar en llibreries de vell) i també estava disponible a internet.

Sota el règim nazi se’n van publicar 12,4 milions de còpies: el govern de Hitler obsequiava totes les parelles amb un exemplar com a regal de noces. Susanne Spröer, cap de cultura de Deutsche Welle, escriu que “la retòrica que Hitler feia servir ja no funciona”. Una altra cosa és el recorregut del discurs xenòfob de moviments com Pegida i Alternativa per a Alemanya.