Publicitat
Publicitat

L'home al darrere del segrest de Sydney, un vell conegut de la policia

Identificat com a Man Haron Monis, té diferents causes judicials obertes entre elles per enviar cartes ofensives als familiars de soldats morts a l'Afganistan, per complicitat en l'assassinat de la seva exdona i per assetjaments sexuals

Man Haron Monis és un vell conegut de la policia i la justícia australiana. L'home que va mantenir retinguts disset ostatges en un cafè al centre de Sydney s'autodefinia a ell mateix com a clergue musulmà i tenia diferents causes obertes als tribunals, una elles relacionades amb la presència militar australiana a l'Afganistan i una altra per complicitat en l'assassinat de la seva exdona.

Nascut feia 50 anys a l'Iran i instal·lat a Austràlia –on va obtenir asil polític– des de l'any 1996, Man Haron Monis va començar a figurar als registres policials quan fa set anys va començar a enviar cartes ofensives a les famílies de soldats australians morts a l'Afganistan.

Per aquesta acció havia estat condemnat a 300 hores de treballs comunitaris i dos anys de control de la seva bona conducta i, just divendres passat, va esgotar l'última oportunitat que tenia davant la justícia per rebaixar aquesta pena que ell considerava desmesurada.

Segons la seva versió, les cartes tenien una argumentació política i volien aconseguir que les famílies dels soldats morts s'oposessin a la participació de les tropes australianes en l'operació a l'Afganistan.

Però Man Haron Monis, que protagonitzava protestes al carrer defensant la seva innocència algunes de les quals encara es poden veure a YouTube, tenia més causes pendents amb la justícia.

Causes greus amb la justícia

El novembre de l'any passat va ser acusat de complicitat en l'assassinat de la seva exdona, l'autora suposada del qual era la seva actual companya.

I l'abril d'aquest any, va ser acusat de crims sexuals contra una dona a Sydney el 2002 quan feia de "sanador espiritual" en un consultori d'aquesta ciutat.

La notícia de la seva detenció va propiciar que una quarantena de dones més també l'acusessin per diferents crims sexuals durant aquella etapa en la que, en un anunci al diari, es considerava un expert en astrologia, numerologia, meditació i màgia negra.

Aquest home d'origen iranià defensava la seva innocència i assegurava que es tractava d'acusacions motivades políticament que ell mateix equiparava amb a les del fundador de Wikileaks, Julian Assange, reclamat per la justícia sueca per casos d'abusos sexuals també i refugiat a l'ambaixada d'Equador a Londres.

Man Haron Monis havia cridat l'atenció dels polítics també els últims temps amb missatges a les xarxes socials contra el primer ministre australià, Tony Abbot, i el seu predecessor en el càrrec, Kevin Rudd, a qui acusava d'haver construït les acusacions judicials per fer-lo callar.

En un carta enviada a Tony Abbot després de la seva elecció l'any passat, l'home el convidava a un debat on volia mostrar que "Austràlia i els australians seran atacats" per la seva participació en l'operació militar a l'Afganistan, segons el diari 'The Sydney Morning Herald'.

Més continguts de