El Papa visita l'Egipte cristià en dol

TunisL'any 2017 està sent duríssim per a la comunitat cristiana copta d’Egipte, convertida en el nou blanc de l’autodenominat Estat Islàmic (EI). Els coptes ja van rebre de dol l’arribada del nou any, ja que feia pocs dies un atemptat a la catedral de Sant Marc del Caire, la seu papal, havia causat 29 morts. Poc després, una campanya d’assassinats sectaris perpetrats pels jihadistes al nord de la convulsa península del Sinaí va forçar l’èxode de centenars de famílies cristianes. I finalment, el 9 d’abril passat, el Diumenge de Rams, dos atacs suïcides van tornar a vessar sang en dues esglésies, a Tanta i Alexandria, i van provocar un total de 47 víctimes mortals.

Aquesta és la comunitat, commocionada i angoixada, a la qual haurà de reconfortar el papa Francesc en la seva visita de dos dies al Caire, que comença avui. Es tracta d’un viatge històric, ja que és el segon que fa el cap de l’Església catòlica a la vall del Nil. “Tot i els atemptats recents, el papa Francesc va decidir no cancel·lar el viatge per poder consolar els cristians egipcis, i mostrar així també la seva solidaritat”, explica en una conversa telefònica el pare Antoine Rafic Greiche, portaveu del Vaticà a Egipte.

Una minoria cristiana

Es calcula que aproximadament un 10% dels més de 90 milions d'habitants d'Egipte són coptes, és a dir, cristians. D'aquests, la gran majoria, més d'un 85%, pertanyen a l'Església Ortodoxa, sota l'ègida del Papa Tawadros II. La resta, es divideix entre catòlics, protestants i altres ritus ortodoxes. En concret, els coptes catòlics formen una comunitat de 272.000 persones a Egipte. "La relació entre les dues Esglésies és bona, s'han superat les tensions existents durant el papat precedent, de Xenuda III. El papa Tauadros II és una persona oberta i amable ", explica Greiche. De fet, Jorge Bergoglio gaudeix d'una bona imatge entre els coptes ortodoxos per la seva humilitat i proximitat amb els pobres.

Després d’haver dirigit els seus atacs de manera gairebé exclusiva contra les forces de seguretat, la filial egípcia de l’EI, Wilaya Sina (Província del Sinaí), ha posat recentment en el punt de mira la minoria cristiana, a qui acusa d’“infidel” i de donar suport al règim d’Abdel Fattah al-Sissi, implacable amb qualsevol grup islamista. Segons Mokhtar Awad, expert en terrorisme, l’estratègia ha sigut directament importada del manual del grup jihadista a Síria i l’Iraq, on l’EI ha tensat les relacions entre les comunitats xiïtes i sunnites per atreure el suport d’aquests últims. Egipte, sobretot al sud del país, té un llarg historial de baralles sectàries. Per això pretén exarcerbar els odis intercomunitaris i demostrar que l’estat no és capaç de protegir la seva minoria copta.

En tot cas, la voluntat inicial del viatge de Bergoglio era reforçar el diàleg amb l’islam, i concretament amb la Universitat d’Al-Azhar, que té la seu al Caire. Si bé en l’islam sunnita no hi ha una organització jeràrquica equiparable a l’Església catòlica, Al-Azhar està considerada la seva institució més influent, i d’aquí la seva condició d’interlocutor privilegiat.

El 2011, el seu gran imam va trencar els vincles amb el Vaticà arran d’unes declaracions del papa BenetXVI en què instava les autoritats a protegir millor els cristians després d’un atemptat contra una església d’Alexandria. Segons el clergue musulmà, les declaracions constituïen “una ingerència en els assumptes interns” d’Egipte. L’arribada del papa Francesc va suavitzar els recels, i el febrer passat es va reprendre la cooperació entre les dues institucions. “Aquest viatge pretén consolidar sobretot aquesta via de diàleg”, aclareix Greiche.

Societat dividida

La polèmica anterior amb Ratzinger mostra fins a quin punt el Sant Pare haurà d’anar amb peus de plom a Egipte, una societat intensament polaritzada després del cop d’estat del 2013. “Potser ve en un moment apropiat, tenint en compte fins a quin punt la retòrica antimusulmana és predominant a nivell internacional, però tot dependrà del que digui”, apunta l’analista Wael Eskandar. “Al-Azhar no és un exemple de moderació i el règim d’Al-Sissi és molt sectari i opressiu. Per tant, no l’hauria de lloar mentre milers de persones es podreixen a les presons”, diu.

Un vídeo mostra “execucions extrajudicials” al Sinaí

Una cadena de televisió afí als Germans Musulmans -opositors al règim d’Al-Sissi- va emetre dijous un vídeo que mostra l’execució en directe de dos civils desarmats a mans d’uniformats egipcis. A les imatges es pot veure com els uniformats deixen armes al costat de sis cossos morts més per simular un tiroteig. Les organitzacions Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional van donar per autèntiques les imatges i van aprofitar-ho per exigir a les autoritats d’Egipte que obrin una investigació que aclareixi la matança, que es va produir a la península del Sinaí. La rellevància del vídeo és que és poc freqüent la guerra bruta de l’exèrcit egipci amb Wilaya Sina, la filial local de l’autodenominat Estat Islàmic en aquesta península, on els periodistes tenen vetada l’entrada.