Publicitat
Publicitat

Papandreu dimitirà i lliurarà el poder a un govern de coalició

Un ministre que no s'ha volgut identificar ha revelat a Reuters que el primer ministre ha admès l'error del referèndum i ha acceptat anar-se'n

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, s'enfronta aquest divendres a una moció de confiança al Parlament després d'haver-se fet enrere en la seva proposta de posar a referèndum el segon pla de rescat per a Grècia acordat amb les institucions internacionals.Papandreu no disposa de prou suport dins el partit per superar la votació, tenint en compte que quatre dels seus diputats han anunciat durant aquesta crisi que no li faran confiança.

Però fins i tot si el govern superés la moció, sembla que les hores de Papandreu estan comptades. Algunes fonts recollides per Reuters apunten que hauria arribat a un acord amb diversos ministres per dimitir i lliurar el poder a un govern de coalició si l'ajuden superar la moció de confiança. Els ministres implicats en l'acord estan encapçalats pel ministre de Finances, Evangelos Venizelos. Un ministre que l'agència no identifica ha assegurat que "hem dit a Papandreu que s'ha de salvar el partit i ell ha estat d'acord d'anar-se'n". Aquesta mateixa font ha revelat que el primer ministre ha admès l'error d'anunciar la convocatòria d'un referèndum sobre el pla de rescat. "Venizelos li ha dit que ha de fer una sortida elegant tant per ell mateix com pel bé del partit, i que els ministres l'ajudaran a fer-ho", ha remarcat, i ha matisat que "això si sobreviu a la moció de confiança, cosa que no està segura en absolut".       

Fonts de Nova Democràcia, el principal partit de l'oposició, de signe conservador, han assegurat que creuen que hi haurà un govern tecnòcrata que governarà entre un mes i sis setmanes i que la dimissió de Papandreu "és clau". Tots dos partits estan d'acord que aquest govern provisional ratifiqui l'acord de rescat i després convoqui eleccions.

Amb ungles i dents

Els grecs han lluitat amb ungles i dents contra les polítiques d'austeritat que han suposat retallades en la despesa pública, augment d'impostos, rebaixes salarials i en les pensions i un fort increment de l'atur. El país ha viscut 17 vagues generals en els darrers dos anys. Això feia molt probable un vot negatiu al referèndum, fins i tot si aquest suposava tallar el finançament extern. La incertesa podia agreujar la situació a d'altres economies molt més importants de la zona euro, com la italiana i l'espanyola.

Pressionat des de l'exterior i a l'interior, Papandreu va acabar retirant dijous la proposta, en un dia dramàtic, a canvi que l'oposició li garantís el suport al pla de rescat. D'aquesta manera seria el Parlament, i no la població grega qui avalaria el segon bloc de mesures d'austeritat, a canvi d'un crèdit de 130.000 milions d'euros i una rebaixa del 50% del deute extern del país.

El principal partit de l'oposició, el conservador Nova Democràcia, va acceptar donar suport al pla de rescat al Parlament (no ho havia fet amb el primer pla) si Papandreu dimitia i es formava un govern de coalició, amb l'únic objectiu de convocar eleccions anticipades. L'encara primer ministre es va adreçar dijous al seu grup parlamentari per demanar-los el seu suport a la moció de confiança, després d'haver viscut una autèntica rebel·lió a les seves files que es va traduir amb diversos ministres i diputats demanant-li la dimissió. A l'oposició, els diputats de nova Democràcia van escenificar el seu rebuig a la continuïtat del govern retirant-se del parlament.


Més continguts de