Raúl Gallegos: "Veneçuela és una nació addicta a malgastar riquesa"

BarcelonaEl rebost petrolier de Veneçuela és un dels més ben proveïts del món, però la població pateix carències bàsiques. El periodista Raúl Gallegos va viure a Caracas durant els últims anys d’Hugo Chávez com a corresponsal de l’agència Reuters, i ara intenta donar resposta a una pregunta que es fa molta gent i amb què ha titulat el llibre: ¿Cuándo se jodió Venezuela? (Deusto).

Potser en lloc de quan, comencem per qui o què ha espatllat Veneçuela?

El petroli. A Veneçuela va arribar el 1914, amb una dictadura, sense institucions fortes, i el dictador va aprofitar que no hi havia res, ni infraestructures ni res, per controlar el país. I d’aquí ve tot el mal.

Quin paper hi ha jugat el chavisme?

Aquesta crisi d’ara pot ser culpa del chavisme, però Veneçuela ha experimentat crisis similars en els últims 50 o 60 anys, sota governs de signe divers. Els governs chavistes han adoptat les mateixes mesures errònies que creen distorsions.

El petroli esborra ideologies?

És la mateixa història repetida, perquè els veneçolans són una nació addicta al malbaratament de la riquesa petroliera, a dependre de l’estat i d’un govern que paga voluntats perquè no té cap límit per gastar, malgastar. La gran lliçó de Veneçuela és que tenir molts diners i no saber-los administrar és pitjor que no tenir-ne. I com a addicte, necessita teràpies i vigilar amb quins amics va.

Quina teràpia li aconsella?

Per exemple, lligar la moneda al dòlar per evitar la impressió de bitllets o tenir un fons molt estructurat on es guardi i es controli la riquesa petroliera. Potser Veneçuela s’hauria de fixar en Xile, ric en coure i que ha desenvolupat fons d’estalvi per pagar pensions o recorre-hi si hi ha vaques magres. A curt termini, caldria desmuntar els controls de preus que fan que els empresaris perdin diners, o els controls de canvi que limiten l’accés a dòlars per importar matèries primeres, o una sèrie de lleis que obliguen els empresaris a no reduir sous encara que estiguin en pèrdues. Sobre el paper, són lleis bones, però arruïnen el sector privat.

El chavisme té els dies comptats?

La popularitat del chavisme, i sobretot de Maduro, és molt baixa, per això retarden el referèndum revocatori i intenten guanyar temps per veure si els preus tornen a pujar i tenen diners per tornar a repartir-los. El petroli és un instrument per mantenir-se en el poder.

L’opositora MUD té pla econòmic?

El gran problema és que no ha tingut visió de futur i Veneçuela necessita que totes dues bandes arribin a un acord nacional per prendre consciència que han d’anar cap a una via sostenible.