AMENAÇA JIHADISTA
Internacional 10/06/2017

Resposta local a un problema global

Cada cop més ciutats busquen estratègies per lluitar contra la radicalització dels seus veïns

Anna Moyà / Marta Rodríguez
5 min
Resposta local a un problema global

Barcelona¿Hi ha un model únic per combatre la violència extremista, que pugui aplicar-se a tot arreu? El Cidob ha reunit en un seminari experts en violència, -entre ells un alcalde, un lord i un policia- per explicar els èxits i fracassos de les seves experiències a nivell local en la lluita contra l'amenaça dels radicalismes.

Bèlgica

La ciutadania com a vacuna

Bart Somers fa 17 anys que intenta fer de Malines “un paradís” per als seus 86.000 habitants. De moment, ha aconseguit fer d’aquesta ciutat flamenca, amb un 20% de població originària del Marroc, un model d’integració i que cap dels seus joves hagi marxat a Síria o l’Iraq, malgrat trobar-se geogràficament a l’epicentre del reclutament a Europa. Somers, reconegut com a Alcalde de l’Any, admet que no hi ha una fórmula infal·lible però que a Malines ha funcionat l’enfortiment d’un sentiment de “ciutadania” com a alternativa a ideologies radicals. Liberaldemòcrata, el regidor diu que no li ha fet por “invertir en seguretat i policia” i ser un “alcalde molt estricte”. Mà dura combinada amb la millora de la ciutat dotant-la de carrers i parcs nets. “Si la ciutat és una jungla és impossible que la gent s’identifiqui com a part d’una societat. En canvi, un entorn agradable i una seguretat garantida facilitaran l’acceptació de la diversitat i la convivència”, opina Somers, per a qui és un error intentar “prohibir” el burca.

“El fet que no et sentis identificat amb la teva ciutat o que t’hi identifiquis negativament fa que sentis nostàlgia” per la terra dels pares o per la vida passada i que busquis referents radicalitzats, assenyala l’alcalde.

Juntament amb la integració i la ciutadania, hi ha un altre factor de la marca Malines: la lluita contra la segregació, que té un alt grau de dificultat perquè no es pot forçar ningú a viure en un lloc que no vol. “Vivim en arxipèlags amb illes monoculturals”, diu, però aquests blocs s’han de trencar. Per exemple, des de l’educació, es pot intentar posar fi als “guetos escolars blancs”.

Dinamarca

La feina amb un mètode i uns serveis ja existents

Fa 10 anys, Aarhus, la segona ciutat de Dinamarca, va posar en marxa un pla contra la radicalització. “No hem inventat res”, subratlla l’inspector Thorleif Link, que assegura que el programa té un pressupost gairebé inexistent perquè fa servir “el mètode i els serveis ja existents” a la comunitat. El model Aarhus funciona per la “relació sagrada” entre la policia, l’Ajuntament, els serveis socials, l’escola i el club social. Quan es detecta un possible radicalitzat o un retornat de Síria, es posa en marxa el pla, que posa al centre el subjecte i la seva família per més tard involucrar-hi la seva comunitat per evitar estigmatitzar-la. “Nosaltres li preguntem a l’individu «Com et sents? Com va a casa, a l’escola, a la classe? Ets feliç?»”, explica el policia, satisfet que de la vintena de casos tractats tan sols un jove hagi acabat detingut. Es tracta de saber per què no sent que encaixi, prenent un cafè o a casa. A partir d’aquí, entren en el pla mediadors, mentors -molts cops musulmans- o els treballadors socials, que cooperen amb la família i la policia. És una feina “en xarxa” que s’estén també a amics, companys de pupitre, d’oci o de la mesquita. “Tothom hi participa voluntàriament”, apunta l’inspector. Link recorda el cas d’un jove que va deixar de treballar al supermercat perquè “hi venien alcohol” i va marxar a Síria sis mesos. En tornar a Aarhus, el seu pare va demanar ajuda i es van activar els mecanismes previstos: entrevistes personalitzades, sessions psicològiques, recerca de complicitats. Al cap d’uns mesos, el noi estava content que no l’haguessin rebut com un criminal i només tenia un desig: “Vull tornar a la meva vida d’abans”.

Regne Unit

Aprendre a conviure amb els atemptats

Amagueu-vos i correu. És el missatge d’actuació en cas d’atemptat que des de fa uns mesos difon la policia londinenca. “Són comportaments socials que hem d’integrar, com quan de petits ens ensenyen a creuar el carrer pel pas de vianants”, explica Toby Harris, membre de la Cambra dels Lords del Regne Unit, que ha participat en la planificació dels protocols per donar resposta a atacs terroristes a Londres. La ciutat ha patit dos atemptats en menys de tres mesos. Harris explica que per combatre els nous terrorismes no només cal canviar els hàbits de la ciutadania, també s’han de redissenyar els espais públics, blindar els llocs massificats limitant-ne els accessos. Des que s’apliquen les noves mesures de seguretat a Londres, el temps de resposta de la policia s’ha reduït considerablement: entre que van rebre el primer avís d’emergència per l’atac de Borough Market de dissabte passat i van actuar al llocs dels fets, van passar menys de sis minuts.

Ara bé, el lord avisa que incrementant la presència policial als carrers només es redueix el temps de resposta, i que el risc zero és inassolible: els atemptats no es poden evitar. Reconeix que trobar una fórmula és difícil perquè l’extremisme inventa noves formes de violència cada dia. “Hem d’esperar l’inesperat”, diu Harris. Al Regne Unit, un dels debats que hi ha sobre la taula és si s’han d’armar tots els cossos policials o només les forces especials. Ell és partidari de la segona opció, perquè la primera, diu, “no solucionaria el problema, sinó que en crearia de nous: la policia no pot donar una resposta armada en totes les seves intervencions”.

Estats Units

Detenir i empresonar en lloc de desradicalitzar

Als Estats Units no tenen un estratègia per combatre la radicalització dels seus ciutadans. Lorenzo Vidino, expert en extremisme de la Universitat George Washington, explica que això es deu, principalment, a la creença que als EUA els musulmans estan integrats -no com a Europa- i pertanyen a classes socials altes, de manera que és molt improbable que s’acabin radicalitzat. A aquesta premissa s’hi suma el sentiment que les agències de seguretat nord-americanes són més efectives que les europees. Són les bases que sustenten que no hi hagi un pla de prevenció. A l’hora de dissenyar un programa tampoc hi ajuden, diu Vidino, les dimensions i la quantitat d’administracions i legislacions diferents que té el país: “És molt difícil coordinar 21 agències d’intel·ligència”.

Quina és la línia d’actuació, doncs? En lloc de treballar per la desradicalització, es fa un seguiment dels individus a qui s’ha detectat un comportament estrany i de seguida que es pot se’ls deté: “El que et farà ascendir dins l’FBI és quants criminals has detingut, no quantes persones has ajudat perquè no s’hi tornin”, diu l’expert. Amb tot, Obama, a les acaballes del seu mandat, va fer una primera passa, tímida, amb l’aprovació d’una partida de 10 milions de dòlars per a organitzacions que treballen en la prevenció. Però l’arribada de Donald Trump al poder a finals del 2016 ha fet miques la iniciativa. Algunes entitats han tornat els diners rebuts perquè no volen haver de treballar sota les ordres d’un president que, per combatre el terrorisme jihadista, veta l’entrada als refugiats que en són víctimes directes.

stats