Publicitat
Publicitat

ÀSIA

La UE, acusada de no fer prou en la crisi dels rohingyes

Interessos polítics i econòmics explicarien la inacció

Experts i ONGs expressen la seva frustració davant la dèbil resposta de la Unió Europea a la crisi humanitària dels rohingya a Myanmar, l’antiga Birmània. Segons expliquen, la manca d’una alternativa democràtica a la premi Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, la por que Birmània retorni a l’esfera d’influència xinesa i que la UE sigui un dels principals inversors al país justificarien el clamorós silenci europeu.

“Els governs internacionals poden i han de fer més, ja que de moment eviten criticar l’executiu birmà per no haver pres mesures per rebaixar la tensió, i per difondre missatges inflamatoris”, assegura des de Birmània Laura Haigh, una experta d’Amnistia Internacional (AI).

Durant les últimes setmanes l’ONU calcula que fins a 270.000 rohingyes han creuat la frontera amb Bangladesh per fugir d’una nova operació militar contra la comunitat, que va començar després de l’atac d’una milícia a les forces armades el 25 d’agost. “Sembla un exemple de llibre de text de neteja ètnica”, adverteix Zeid Ra’ad al-Hussein, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de l’ONU, segons recollia la BBC.

De moment, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ha condemnat “els atacs del 25 d’agost contra les forces de seguretat [...] i la violència posterior”, i ha fet una crida a “obtenir accés humanitari immediat” a la regió. De manera similar, la delegació de la UE al país ha explicat a l’ARA que els serveis diplomàtics estan ajudant el govern birmà a fer front als “seriosos reptes” de la zona.

Tot i això, alguns apunten que la principal preocupació de Brussel·les és evitar un enfrontament directe amb la Nobel de la pau Aung San Suu Kyi, que lidera el país com a consellera d’estat i que és considerada una peça clau en la transició cap a la democràcia. “La UE sap que ara mateix Birmània no té cap alternativa democràtica a Aung San Suu Kyi”, argumenta també Harn Yawnghwe, que ha exercit de mediador entre Naypyidaw i diverses guerrilles de minories ètniques en el passat.

La governant, que té dos fills de nacionalitat britànica, ha sigut considerada tradicionalment una persona pròxima a les potències occidentals. Tot i això, des que el seu partit, la Lliga Nacional per la Democràcia (LND), va guanyar les eleccions del 2015, la Nobel de la pau ha rebut nombroses crítiques per haver guardat silenci respecte a la situació dels rohingyes. Com a resposta, la setmana passada va criticar que la difusió de suposades “notícies falses” està empitjorant la situació al país.

“Ha deixat clar que qualsevol consell de l’estranger li és molest”, recalca Fraser Cameron, director del Centre UE-Àsia, un think tank especialitzat en la relació entre les dues regions. La por a fer descarrilar el procés democràtic, així com un possible retorn de Birmània a l’esfera d’influència xinesa, està frenant les crítiques de la UE, afirma.

El bloc europeu va ser la primera potència occidental a aixecar les sancions econòmiques al país per encoratjar la transició cap a la democràcia, el 2012, després de dècades d’aïllament internacional. Des de llavors, s’ha convertit en un dels principals donants d’ajuda econòmica al país, i el 2015 la inversió directa europea a Birmània va arribar als 400 milions d’euros, segons dades del bloc econòmic. “Un retorn a les sancions suposaria perdre oportunitats d’inversió, i diverses companyies es veurien afectades”, recalca Yawnghwe, que actualment dirigeix l’ONG pro drets humans Euro-Burma.

Més enllà de la postura de Suu Kyi, sembla difícil exercir pressió sobre un exèrcit que encara no està sota el control del govern civil. “Durant els foscos anys de la junta militar, la UE va negar-se a dialogar amb el Tatmadaw [les forces armades birmanes], i ara és molt probable que el Tatmadaw faci el mateix amb Brussel·les”, apunta Sophie Boisseau, experta en el Sud-est Asiàtic de l’Institut Francès de Relacions Internacionals. L’analista adverteix de la necessitat de “calibrar” la resposta de la diplomàcia europea davant les tensions internes del país, i l’amenaça d’un possible retorn al poder de la cúpula militar.

No obstant, Harn Yawnghwe reclama que la comunitat internacional emeti “condemnes més contundents” per evitar que la situació es converteixi “en un genocidi”. “Si això acaba passant, per aturar-lo seria necessària una intervenció militar”, subratlla.

La Nobel que s’amaga de l’ONU

La líder de Birmània, Aung San Suu Kyi, premi Nobel de la pau el 1991, no assistirà al debat de l’Assemblea General de les Nacions Unides en què es parlarà de la crisi dels rohingyes. L’ONU ha acusat el govern birmà d’estar duent a terme una neteja ètnica per la violència desfermada contra aquesta minoria, però l’exèrcit del país insisteix que només combaten els rebels i que no ataquen la població civil. L’Assemblea General se celebrarà entre el 19 i el 25 de setembre i s’esperava que Suu Kyi hi assistís, però un dels seus portaveus va assegurar ahir que “potser té qüestions més urgents a atendre”, tot i que va deixar clar que “ella mai té por de les crítiques i d’afrontar els problemes”. De moment, les úniques declaracions que ha fet la líder birmana sobre la crisi van ser per denunciar la desinformació que impera. Ahir una trentena de premis Nobel, expresidents i exministres d’Exteriors d’arreu del món van signar una carta demanat a l’ONU que hi intervingui “immediatament”.

Etiquetes

Més continguts de