Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L’ÀSIA

La Xina quàntica

Ningú pot discutir que al llarg de l’última dècada la Xina ha esdevingut una potència de primer ordre en la recerca i la conquesta de l’espai. A banda de la cursa espacial amb missions tripulades, que sempre crida molt l’atenció, hi ha unes altres curses més anònimes i discretes, però que segurament tenen molt més impacte estratègic. Una d’aquestes és la cursa espacial quàntica. Fa un any la Xina va marcar una fita en l’ús de l’espai exterior en el marc de les anomenades comunicacions quàntiques gràcies a l’exitós llançament del satèl·lit quàntic Mozi, que porta el nom d’un científic i filòsof xinès del segle V aC. Mozi orbita a uns 500 quilòmetres d’altitud i pesa 600 quilos. Quan es fa de nit i passa sobre la vertical del Tibet, les estacions de seguiment terrestres xineses s’activen i comencen els experiments quàntics a escala espacial que tenen per objectiu final crear una xarxa global d’internet en què les comunicacions són infinitament més segures que les actuals.

Al juny es va aconseguir el primer gran resultat. El satèl·lit va generar parelles de fotons -partícules de llum- entrellaçats. Es tracta d’un fenomen de la física quàntica d’acord amb el qual les característiques de dues partícules aparellades d’aquesta manera s’influeixen mútuament encara que les separem a distàncies infinites. Fins ara aquest fenomen només s’havia comprovat a distàncies màximes de 100 quilòmetres amb experiments fets a terra. Però els xinesos han esmicolat literalment aquest límit a l’espai, perquè el satèl·lit ha aconseguit enviar un fotó de la parella entrellaçada a l’observatori astronòmic de Lingxia i l’altre a la base militar de Delingha, separats per 1.200 quilòmetres, i quan els han mesurat han observat que efectivament continuaven entrellaçats.

En l’experiment s’ha aconseguit un altre èxit important teleportant quànticament fotons des de l’estació tibetana terrestre de Ngari (o Ali) fins al satèl·lit Mozi, separats per 1.400 quilòmetres de distància. L’èxit dels experiments sembla haver convençut el govern xinès per posar en òrbita desenes de satèl·lits quàntics connectats entre si, que en un termini de deu anys han de permetre crear una nova xarxa global de comunicacions totalment segures. Això els donaria un avantatge crític respecte als Estats Units i el Japó.

Primer radar

I encara n’hi ha més. Resulta que en aquest nou món de la tecnologia quàntica sabem que, al final del 2016, la Xina va aconseguir crear un prototip del primer radar quàntic conegut. S’hauria fabricat al centre de recerca que té la companyia China Electronics Technology Corporation (CETC) a Nanjing. Aquest radar és capaç de detectar els famosos avions furtius nord-americans -invisibles als radars convencionals-, com l’actual F-35 Lightning II, a distàncies de més de 100 quilòmetres. Això representaria un cop mortal per a l’avantatge que els nord-americans encara mantenen sobre la Xina en termes de superioritat militar, i, en cas de conflagració bèl·lica, tota l’estratègia de Washington quedaria obsoleta. Sens dubte, la revolució quàntica de la Xina està tenint lloc a l’espai i ens afectarà a tots.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT