Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ALS ESTATS UNITS

El vot jove, clau en el triomf de Sanders

Un suport inèdit dels menors de 29 anys impulsa el senador davant Hillary Clinton, candidata favorita dels demòcrates

Bernie Sanders, el senador de Vermont de 74 anys autoproclamat socialista, és la gran revelació del procés de les primàries presidencials demòcrates. El que havia de ser un passeig triomfal per a la candidata favorita, Hillary Clinton, s’ha convertit en una lluita a dos.

Sanders ha aconseguit posar bastons a les rodes de la greixada maquinària electoral de Clinton gràcies al gran malestar d’una part dels nord-americans amb les elits i l’ statu quo, i també a un suport inèdit entre l’electorat més jove. Vuit de cada deu votants d’entre 18 i 29 anys dels caucus d’Iowa va preferir el vell senador socialista. Una xifra aclaparadora si es té en compte que el 2008 el llavors jove senador d’Illinois Barack Obama va obtenir els vots de sis de cada deu joves. El mateix s'ha repetit aquesta matinada a New Hampshire.

Tant el seu contundent triomf en aquest petit estat de Nova Anglaterra com el seu bon resultat a Iowa -Clinton va guanyar per un estret marge de 0,25%- han reforçat encara més la seva campanya i complica les opcions de l’ex primera dama i exsecretària d’Estat dels EUA. La cursa demòcrata serà molt més llarga del que els analistes havien pronosticat.

Sanders a Nou Hampshire

La campanya del senador confiava en el suport dels votants joves i dels independents per aconseguir un triomf contundent a Nou Hampshire. Aquest petit estat a la regió nord-est dels Estats Units té un 40% de l’electorat que no s’identifica amb cap partit i que, en les primàries demòcrates, semblava decantar-se per la candidatura de Sanders, segons les enquestes.

El seu missatge ha il·lusionat votants frustrats amb els polítics tradicionals. A pel·la no només a l’esperança d’un canvi, com feia Obama, sinó a una revolució. Sanders critica el sistema polític i econòmic actual, que, al seu entendre, sols beneficia l’1% més ric de la població. Per això demana l’ajuda dels votants, per canviar les regles de joc, per reduir les desigualtats i lluitar contra la corrupció política.

El seus partidaris en valoren l’autenticitat i l’honestedat. Per a ells, el senador sempre ha sigut fidel als valors progressistes i no s’amaga de ser un socialdemòcrata. Creu que cal apujar els impostos als més rics, reformar Wall Street i el finançament de les campanyes electorals, oferir educació universitària gratuïta i assegurar una cobertura sanitària universal.

Molts nord-americans, especialment els més grans, són contraris a un gran estat de benestar. Des dels anys del president Ronald Reagan -quan va proclamar la famosa frase “El govern és el problema, no la solució”-, la despesa pública està mal vista per molts ciutadans i, sobretot, pels polítics conservadors. Fins i tot el Partit Demòcrata, el dels presidents Franklin Delano Roosevelt i Lyndon Johnson, que van establir programes com la seguretat social o la sanitat per als més grans i pobres, també va optar en les últimes dècades per una reducció de la grandària del govern. “L’era del gran estat s’ha acabat”, va dir el 1996 el president Bill Clinton, que va abraçar les polítiques de centre de l’anomenada Tercera Via.

Un partit que gira a l’esquerra

Sanders, però, ha trencat la dinàmica de les últimes dècades. Guanyi qui guanyi les primàries demòcrates, el senador socialista ha fet escorar el partit i la candidata rival, Hillary Clinton, cap a l’esquerra.

A més, ha reintroduït el concepte de socialisme. Durant anys, des de l’inici de la Guerra Freda, la paraula ha tingut una connotació negativa als Estats Units. Per a molts nord-americans de més de 35 anys, ser socialista no només significa ser d’extrema esquerra, o fins i tot comunista, sinó també antiamericà. Els més joves, però, no ho veuen així i associen el socialisme a les democràcies socials del nord d’Europa. Per a ells, Sanders i les seves polítiques són la solució a les desigualtats creixents del país.

Més continguts de