ALT PENEDÈS ARA
Especials 01/09/2013

"Som Penedès, som vinya"

EL REPTE Trobar una singularització clara per a la comarca que li permeti mantenir la identitat i l'atractiu EL PROBLEMA "Durant molts anys només ens han vist com un territori de pas entre Barcelona i Tarragona"

Alba Om
3 min

BarcelonaEntre les grans àrees d'influència de Barcelona i Tarragona hi ha l'Alt Penedès: el gran jardí de la vinya. El seu paisatge vinícola dóna esperança a la collita d'aquest 2013, que arriba més tard del que és habitual, però amb més qualitat gràcies a la maduració lenta del raïm i a les temperatures suaus i sense excessos dels últims mesos. Per conèixer quins són els reptes que afronten els penedesencs, Ara TV ha citat Pere Regull, alcalde de Vilafranca del Penedès; Queta Domènech, presidenta del grup Vallformosa; Miquel Ferret, membre dels Castellers de Vilafranca, i Dani Sancho, membre de Joves Implicats x Vilafranca.

Fa deu anys la comarca de l'Alt Penedès només es coneixia com a territori de pas, assegura l'alcalde Pere Regull. "Hem de buscar una particularitat que faci atractiva la comarca i que mantingui la seva identitat". Aquest és el gran repte que identifiquen els penedesencs. El sector de la vinya ha de ser el seu gran potencial. Només d'aquesta manera deixaran enrere el perill de caure en mans de les influències de Barcelona i Tarragona.

L'enoturisme

Vilafranca del Penedès és la capital del vi i Sant Sadurní d'Anoia la capital del cava. Aquesta etiqueta, per Pere Regull, alcalde de Vilafranca, encara s'ha d'acabar de dissenyar i millorar perquè exerceixi com a capital clara i reconeguda del vi.

El turisme a la capital ha augmentat en els últims anys un 18%. L'octubre de l'any passat s'hi va inaugurar el Vinseum, el Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, que vol ser l'emblema de l'enoturisme de la DO Penedès. A més, l'Alt Penedès és de les comarques amb més visites enoturístiques de tot l'Estat gràcies als grans cellers i també a l'afluència de creueristes.

Queta Domènech és la cinquena generació dels cellers Vallformosa, una empresa 100% familiar, i assegura que la comarca s'està posant les piles per oferir visites i activitats en cellers els caps de setmana. Domènech explica que Vallformosa exporta internacionalment un 85% del seu producte, sobretot el cava, i el 15% restant es queda gairebé tot a Catalunya; el mercat espanyol només els representa un 2%. El sector vinícola es queixa del consumidor català, perquè no reivindica prou el consum de vi i cava català, a diferència dels consumidors d'altres comunitats amb tradició vinícola.

Fent pinya

Els Castellers de Vilafranca també s'apunten al carro de l'enoturisme, organitzen visites a les vinyes amb degustació i tanquen el cercle oferint les portes obertes a un assaig casteller. Miquel Ferret, expresident dels Castellers de Vilafranca, explica que, com a bons dinamitzadors culturals, els castellers aporten visites a la comarca i són conscients de la feina que fan, no només els dies que hi ha diada castellera. Encara que, quan n'hi ha, i la fan grossa, no només hi ha visites, sinó que l'impacte de Vilafranca arreu del país i més enllà és gran: és el que va passar divendres amb el 3 de 10 amb folre i manilles descarregat.

La comarca fa pinya i està unida, així ho identifiquen els mateixos penedesencs. "Ens sentim del Penedès i som els grans impulsors del Gran Penedès", diu Pere Regull. La identitat al territori es tradueix també en el teixit associatiu, molt arrelat i actiu.

El 2015 la capital de l'Alt Penedès exercirà de capital de la cultura catalana, una oportunitat per projectar-se i acabar de cohesionar tots els sectors.

El deute pendent

El dèficit en el servei de Rodalies és un dels grans problemes que identifiquen. Dani Sancho, de Joves Implicats x Vilafranca, denuncia que el trajecte fins a Barcelona, que hauria de ser de 50 minuts, es fa en 75 minuts i amb poca freqüència. A més, la capital pateix la divisió de la ciutat que han ocasionat les obres de l'AVE, i també el soroll infernal del pas dels trens d'alta velocitat. Vilafranca manté un deute milionari amb Adif que retindrà fins que no se solucionin els problemes de soroll. Per Regull, és una negociació que ha d'impedir que s'hi faci un mur de 50 metres que malmeti la ciutat.

stats