"Em sento còmoda sent incòmoda": Ada Colau a 'El convidat', en 10 frases

Barcelona1. "Ma mare diu que de petita ja era rebel, que sempre he tingut caràcter, i des que tinc consciència del món tinc un esperit crític".

2. "Mai he tingut cap problema per ensenyar casa meva, no tinc res a amagar, però hi ha gent molt boja, i quan algú del govern t'intenta relacionar amb el terrorisme... M'han amenaçat de mort, han amenaçat de matar el meu fill, ens va arribar una carta amb una foto del nen com si li haguessin fotut un tret al cap".

3. "No sóc dura! Què és això que semblo dura? Forta? Forta és una altra cosa, però no ho sóc especialment. Sóc una persona normal i, per exemple, ploro amb molta facilitat i en públic. Ens passa a totes les dones de la meva família, i no me n'amago. No s'han d'amagar els sentiments".

4. "L'activisme per a mi és una font de felicitat absoluta. Creixo. Aprenc. Faig activisme social per egoisme pur. Què pot haver-hi millor, a part de la maternitat, que canviar el món?".

5. "La millor victòria és haver canviat l'estat d'ànim de la gent. La gent no estava emprenyada, estava deprimida, devastada, no pensava a fer protestes sinó a llançar-se per la finestra, literalment. I [amb la PAH] hem fet que la gent deixés de sentir-se culpable i que podia fer alguna cosa per solucionar el seu problema".

6. "La gran derrota han estat els desnonaments, i el pitjor de tot ha estat la gent que s'ha tret la vida... [plora] Ho sento, ja he dit que era de llàgrima fàcil, és que han passat coses molt bèsties".

7. "No aniria a un restaurant de luxe perquè ni em sembla bé ni m'interessa, i no hi menges millor necessàriament. Amb poques coses es viu millor. Molta gent de la PAH ha vist que en la vida que portaven abans tot era només treballar per pagar el que tenien".

8. "Em sento còmoda sent incòmoda, no em sentiria còmoda d'una altra manera. Quan toques cada dia aquesta realitat, tens clar que el teu lloc és aquest i no un altre. Ser incòmoda per als responsables del que està passant és el millor que pot dir la meva esquela quan em mori".

9. "Els pròxim anys, espero que siguin revolucionaris, espero que passin coses inimaginables, en el millor sentit. S'ha trencat el miratge en què estàvem i veiem que hem de construir una alternativa".

10. "No em sento candidata a res, però hi ha coses que fins que no t'hi trobes no ho saps. El càrrec d'alcaldessa, d'entrada, no el desitjo. Tinc clar que no vull fer carrera [política], però si per fer el que cal haig de ser candidata, temporalment, doncs puc ser-ho. Jo no tinc por de fer de portaveu i donar la cara per un procés col·lectiu, però si s'ha de veure com si fos la 'jefa', és el que no vull".