Publicitat
Publicitat

NOUS MITJANS

La reducció de pressupost obliga les publicacions penitenciàries a emigrar a internet

Bloguers des de la presó

Com si es tractés d'un diari personal, Axel Foly, un dels interns de la Model de Barcelona, explica la seva experiència a la presó a través d'un vídeo al YouTube. "A la gàbia vivim tots nosaltres, animals no domesticats, vigilats per domadors vestits de blau. No tots són feres, però no et confonguis pel seu aspecte, perquè cadascú té la seva estratègia de caça. Jo sóc un altre habitant de la gàbia i com qualsevol animal sense domesticar -que no vol dir salvatge- només desitjo tornar a ser lliure, tot i que sé que hi ha més feres a la selva d'asfalt que no pas dins de la gàbia".

El vídeo de l'Axel forma part del projecte Narratives Digitals, que nou interns de la Model van començar el novembre de l'any passat de la mà d'un taller de teatre i que està publicat al blog Alfa digital: tic i presó . Ara el projecte s'ha estès també al centre Brians II. Julio Zino, del servei de rehabilitació, explica a l'ARA que les Narratives Digitals van néixer com una iniciativa "perquè els interns poguessin explicar-se i donar a conèixer les seves històries personals". "Els motiva que els seus familiars puguin veure-ho i que la gent els feliciti per la seva feina", afegeix.

Ràdio des de la presó

Fins ara la majoria de centres penitenciaris tenien la seva pròpia revista, en què els interns abocaven els seus pensaments i experiències. Amb la reducció de pressupostos, els centres han hagut de buscar altres plataformes més econòmiques. Ja sigui en forma de vídeo al YouTube o a través d'un blog, internet s'ha erigit com la millor opció. Al centre penitenciari de Quatre Camins han optat per fer un magazín radiofònic que es pot escoltar online .

"A banda d'ajustar-nos al pressupost, vam pensar que internet ens donava un plus que abans no teníem: la possibilitat de fer-ne més difusió", apunta Julio Zino. Ara, comenta, els interns se senten més motivats perquè saben que la feina que fan traspassa els murs de la presó. Una de les educadores socials de Quatre Camins, l'Elisabet, explica que, "en paraules dels interns", aquest projecte els entusiasma perquè així "surten del pati". "És una activitat en què es comparteixen moltes coses, es tenen en compte les opinions de tothom i es prenen decisions, i això la converteix en un espai més lliure dins de la presó", diu l'educadora.

Al magazín s'hi poden trobar converses sobre multiculturalitat, seccions de cuina, d'actualitat, de viatges, etc. Fins i tot hi ha una secció - M'han comentat - sobre tots els rumors que circulen pel pati de la presó, i que el locutor confirma o desmenteix. Així, fa saber que no és cert que s'hagi muntat una discoteca a l'aula de teatre o confirma que els caps de setmana algú roba els cables del telèfon i que per això els dilluns no funcionen.

Tot i que els presos no poden accedir directament a la web del magazín, els educadors del centre els llegeixen els comentaris que les famílies i els internautes els deixen. Si algun dels interns vol contestar-los, apunta l'Elisabet, ho comunica als educadors i ells ho pengen a la web.

En un futur, comenta Zino, es preveu que els interns hi puguin accedir de primera mà, amb un tallafoc que els impedeixi utilitzar correu electrònic o visitar pàgines de contingut violent o pornogràfic.

'Muts a la gàbia'

Muts a la gàbia , la revista del Centre Penitenciari de Girona, és una de les poques publicacions en paper que han sobreviscut a la reducció de pressupost. De fet, si s'ha mantingut és perquè, segons explica el subdirector del CP de Girona, Javier García, els sortia més car equipar-se amb ordinadors que no pas imprimir en paper barat els cinquanta exemplars de Muts a la gàbia . "A la presó és fonamental estar entretingut i ocupat, per això volíem mantenir la revista", subratlla García. "Els interns hi dediquen quatre hores fixes a la setmana, però després, en el temps lliure, n'hi ha molts que segueixen a la biblioteca preparant la revista", comenta.

El consell de redacció, explica, el formen ara set interns, cinc homes i dues dones. L'elaboren trimestralment i farceixen la revista amb tot tipus de contingut: dibuixos, poemes i relats escrits pels interns, entrevistes a treballadors del centre, acudits, o fotografies de diverses activitats i celebracions que es fan al centre. La revista Muts a la gàbia es distribueix al CP de Girona però també se n'envien alguns exemplars a altres centres penitenciaris de Catalunya.

Un diari nascut a la presó

El Difusor , un diari nascut a dins dels murs de la presó Bellavista de Medellín, a Colòmbia, circula ara al carrer amb una tirada de 3.000 exemplars, cada dos mesos i des de fa quatre anys. El seu editor, William Montoya, que aleshores era intern a Bellavista, va començar el diari a mà omplint-lo amb històries de vida, testimonis de presos i familiars i alguns acudits. "No volia acabar la meva vida amb un bazuco - droga similar al crack - a la boca", va dir quan va presentar el projecte. Ara que és lliure té planejat crear una corporació amb una llar de pas, una assessoria legal per a presos i una comunitat terapèutica, tot sota el nom d' El Difusor .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT