Publicitat
Publicitat

Carles III a Via Veneto

Estava jo enllardant una pota de be quan em va alertar que el comissari Miquel Calçada no esmentés a El món a RAC1 la magna sèrie de televisió que es prepara per commemorar la caiguda de Barcelona el 1714, una data que, com va fer Kronenbourg amb 1664, demana a crits que Moritz la converteixi en el nom d'una cervesa, amb aquell gust amarg de la derrota i de la cervesa. Sobre la sèrie televisiva, un dia t'assabentes que no es portarà a terme per manca de pressupost i un altre dia t'ho desmenteixen de ple. Fins i tot n'hi ha que et diuen l'actor que interpretarà el conseller en cap Rafael de Casanova (estaria bé una actriu, per reivindicar el paper de la dona).

El comissari Calçada va explicar que els actes de la commemoració vindrien marcats per l'austeritat, una manera delicada d'anomenar la pobresa duta amb dignitat. Tant com costa llogar canons, perruques, casaques i, atenció, llúpies de totes mides (caldran moltes escròfules, els catalans érem especialment escrofulosos), és ben raonable que, de la gravació de la sèrie, en tinguem dubtes seriosos (ho diem així per diferenciar-los dels dubtes jocosos).

Una solució seria seguir el model de Sherlock , la sèrie creada pels guionistes Steven Moffat i Mark Gatiss i produïda per la BBC. A Sherlock , adapten les novel·les de Conan Doyle a l'actualitat i s'estalvien de reproduir l'ambient victorià. Si la sèrie sobre el 1714 seguís aquest patró, el pressupost es reduiria. Carles III viuria en un pis del carrer Muntaner i tornaria a Viena amb Vueling. Villarroel portaria un bar gallec apreciat pel seu pop. El duc de Berwick seria un d'aquests corresponsals britànics que tots coneixem. El Tractat d'Utrecht se signaria en un coffeeshop. No caldria gastar-se els diners en grans batalles, n'hi hauria prou amb unes quantes sentències del Tribunal Constitucional.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT