Eutanàsia digital activa
Divendres passat va fer 20 anys que va entrar en servei la web de la Generalitat de Catalunya. L’adreça per accedir-hi era www.gencat.es: els dominis .cat encara trigarien una dècada. La presència digital de l’administració pública catalana ha evolucionat enormement des d’aleshores. Les webs s’han hagut d’adaptar als dispositius mòbils i han sorgit nous canals de relació amb els ciutadans: el servei d’atenció ciutadana, nascut via telèfon 012, també atén ara consultes pel xat de mòbil Telegram, volien fer-ho per WhatsApp, però la filial de Facebook només preveu les comunicacions entre persones, de mòbil a mòbil. Política Lingüística respon consultes terminològiques per Twitter, la mateixa xarxa social en què el departament de Salut demana donants de sang, els Ferrocarrils notifiquen les seves incidències i Protecció Civil informa de situacions d’emergència.
La Generalitat també és present en altres xarxes socials: la Filmoteca publica la seva programació a Facebook, l’Agència de Residus ofereix a YouTube consells sobre reciclatge, la de Consum publica informes en àlbums de Flickr i Justícia les seves presentacions a SlideShare. Salut organitza xats sobre sexe amb joves. I el Palau Robert publica rutes geolocalitzades a Wikiloc. Aquestes experiències són algunes de les recollides en el llibre 20 casos d’èxit a les xarxes socials que acaba d’editar la Generalitat i que trobareu a la seva web.
Josep Martí, el secretari de Comunicació del Govern, indica que els seguidors de la Generalitat en aquestes plataformes sumen 2,8 milions, i destaca que aquesta activitat digital busca el servei al ciutadà. En una organització tan àmplia resulta molt fàcil passar-se d’entusiasme, i per això la Generalitat disposa d’una eina temible per gestionar els seus més de 200 comptes socials: un tauler de comandament en què un codi de colors indica si, per activitat, seguiment o resposta, convé mantenir cada perfil o si és millor aplicar-li l’eutanàsia digital.
