Publicitat
Publicitat

Fernández Díaz, un dels nostres

Ho reconec, sóc un seguidor de l'obra i l'ideari d'Alberto Fernández Díaz, el polític històric del Partit Popular. A El matí de Catalunya Ràdio , va defensar els uniformes escolars, dels quals també sóc un partidari acèrrim després de llegir, cap als catorze anys, un còmic titulat Orgías de marihuana de unas colegialas viciosas . I va puntualitzar que el seu partit exigeix fermesa deu contra la delinqüència, un nou concepte que s'afegeix a la més que odiosa tolerància zero. Tindria totes les meves simpaties el partit que, trencant amb la blederia de la tolerància zero, defensés la intolerància amb el crim, la corrupció i la destrucció de cabines de telèfon (una tradició molt nostra que es perd, com el ball rodó).

Com de costum, no ens va decebre: va estar realment brillant en reivindicar "una actitud de fermesa i de dir clarament que a Barcelona quien la hace, la paga i que ja n'hi ha prou que sigui jauja ". Quina guineu política, quin Práxedes Sagasta: hauria pogut dir "a Barcelona qui la fa, la paga i que ja n'hi ha prou que sigui xauxa", però va optar per acostar-se als ciutadans, xampurrejant com ells per fer-se més proper.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT