Hemeroteques molt més fràgils que abans (1)

BarcelonaTendim a pensar que la revolució digital ens ha portat hemeroteques infinites i duradores, però hauríem de revisar aquesta noció. Les notícies que s'escriuen per a la xarxa poden tenir múltiples versions i la majoria d'arxius només conserven l'última de les edicions. La qual cosa és raonable però, alhora, permet el que en podríem dir la rectificació invisible. I hauria de ser objecte de debat sobre si és una pràctica lícita modificar un article sense informar el lector que s'ha operat un canvi. Se n'ocupava, fa uns dies, la defensora del lector del 'New York Times' i citava el cas il·lustratiu d'un obituari que començava així: "Preparava una excel·lent vedella Stroganoff. Seguia el seu marit de feina en feina. I va prendre's una excedència de vuit anys per criar tres fills. 'La millor mare del món', deia el seu fill Matthew". Només en el segon paràgraf s'aclaria que Yvonne Brill "era també una científica aeronàutica brillant". Molts lectors es van queixar que s'obrís la nota amb una lloança a les seves virtuts domèstiques en comptes dels mèrits professionals. La peça es va canviar i la primera versió ha quedat enterrada. ¿Caldria haver assumit l'error explícitament? Abans, si un diari la pifiava, l'hemeroteca de paper conservava l'inapel·lable error imprès. Ara, els repositoris són molt més accessibles, però també més gasosos.

La pressió per publicar de seguida a la web fa que moltes notícies es vagin millorant o corregint a mesura que arriba nova informació o algú assenyala algun problema en la redacció. És comprensible que aquestes modificacions s'executin i tal dia farà un any. Però si s'aplica un canvi substancial en el to o es rectifica un fet concret, el més honest seria indicar-ho, per deixar constància que el diari és conscient d'haver difós una informació equivocada i assumeix la tasca d'esmenar-ho. (Demà, alguns casos interessants.)