"Mai he comptat amb quantes dones he estat, bastants centenars": Llongueras, a 'El convidat', en 10 frases

BarcelonaDes de la seva joventut fins a la seva vida actual, passant per moments molt agitats de la seva vida. Lluís Llongueras ha tingut un cap de setmana a casa Albert Om i hi ha parlat de tot per a 'El convidat', a TV3. Us resumim la llarga conversa en 10 fragments destacats.

1. "Com a assessor d'imatge, em cuido jo també. El bigoti, si no m'hi fes res, el tindria completament blanc i em posaria 10 anys a sobre, i em deixo els cabells una mica llargs perquè amb els cabells rapats sóc horrorosament lletjot. I tinc unes bosses als ulls horroroses, per això porto sempre unes ulleres de sol no gaire fosques, les puc portar fins i tot de nit."

2. "Jo en perruqueria he estat un fenomen, una cosa rara. Sempre he tingut sentit estètic i em vaig posar a tallar cabells a una veïna amb unes tisores de tallar tela del meu pare, que era modista, i el resultat era una cosa diferent i agradava. Jo mirava la cara de la persona i li tallava els cabells de la manera que hi anava bé. Llavors per Barcelona es va escampar el fenomen."

3. "Sempre he semblat més jove del que era. I quan era jove m'agradava estar amb gent més gran, n'aprenia. Ara ja fa anys que m'agradava més la joventut, perquè tenen la mentalitat d'avui. Tinc 76 anys, però el meu cos en té menys, uns 58. I el meu cap, 40 o 45."

4 "La meva primera família sabia que en tenia una altra, que feia anys que anava amb la Joce i que hi tenia fills. Esperaven que no m'hi casés per allò de les herències, però ho sabien. En aquell moment jo tenia la sensació de doble vida, perquè amb la meva primera dona feia anys que dormíem en habitacions separades. Mai m'he sentit culpable perquè sempre he fet el que em deia el cor."

5. "Amb la meva primera, dona m'hi vaig casar per tenir una pau, perquè portava una vida... Mentre feia la mili al matí, a la tarda anava a fer domicilis, a arreglar cabells a casa de les clientes. I un noi jove fent domicilis... saltava la 'chispa'. O eren dones que estaven insatisfetes, o tenien molt recorregut i no en tenien prou d'estar casades... Vaig tenir una vida agitadíssima que em va donar molta experiència com a home. I em vaig casar per tenir un repòs."

6. "No he comptat mai amb quantes dones he estat, però són bastants centenars. No ho explico ni amb vergonya ni amb orgull, és el que ha sigut. Jo sempre m'he considerat lleig, no he estat guapo, sort d'això, si no estaria mort... Mai he hagut de dir 'anem al llit?'. Jo sempre he buscat la sensibilitat i el respecte i la resta ve sol... Ha anat així."

7. "No canviaria res de la meva vida, ha estat meravellosa. He viscut diverses vides. Quan he estat perruquer... he estat creador i formador, tinc 2.000 deixebles a tot el món. (...) A la meva targeta, hi posaria 'Lluís Llongueras'. I potser, 'humanista', 'artista'... 'Perruquer' es queda curt. Ara, és normal que la gent em conegui com a perruquer, no em sap greu. També hi ha molta gent que em coneix com a escultor."

8. "Tinc idees i tinc la rara qualitat que les idees que tinc les porto a terme. Si tothom que té idees a Catalunya les portés a terme, seríem el país més ric del món."

9. "Ningú espera que es mori un fill, la mort de la Cristina [filla de la seva primera dona] va ser esgarrifosa. Jo no crec en el destí ni connexions rares. Però aquella dia estava amb la Joce a Sant Pol de Mar i de sobre em vaig trobar fatal, no sabia que em passava, no podia ni parlar. I al cap de mitja hora, em va trucar el meu gerent i em va dir que havia mort la meva filla en un accident de cotxe. Hi havia hagut una trasmissió, de la meva filla, que estava morint, al meu cos. Era la filla amb qui estava més unit."

10. "Ara no tinc relació amb els fills de la meva primera família. Després d'una època dolenta per a ells i per a mi, dos anys de baralla empresarial que al final vam resoldre al notari, vam dir, 'cadascú a casa seva', de moment. Però que a mi em va fer molt mal, m'hauria pogut morir, perquè sóc molt sensible. Em vaig posar malalt, tenia vertigen, coses que mai havia tingut i que mai he tornat a tenir (...) Sóc més bon pare amb els tres fills de la meva segona dona. Estic pendent d'ells, els dono alegria, confiança. Els altres els va educar més la mare, jo estava molt embolicat amb la feina. Després me n'he adonat i he tingut una segona oportunitat."