Publicitat
Publicitat

Misha Glenny: "Les màfies tradicionals s'interessen cada cop més pels cibercrims"

Precedent «El cas Megaupload és l'inici d'una batalla cruenta» Reinserció «Caldria crear programes de rehabilitació per a 'hackers'» EUA «'De facto' són la policia d'internet»

Periodista especialitzat en el cibercrim global, Misha Glenny ha visitat Barcelona per presentar el seu llibre El lado oscuro de la red . El llibre analitza els robatoris massius de números de targetes per part de xarxes perfectament organitzades.

Quantes pèrdues globals comporten els cibercrims?

Cada pocs mesos tenim una nova xifra, d'una nova font. Sovint s'accepta la que va donar la Casa Blanca el 2009, procedent de l'antivirus McAfee: un trilió de dòlars anuals, equivalent a l'1,5% del PIB mundial. Però, més recentment, Symantec -una altra companyia de seguretat- parla de 300 bilions. És a dir, que no en tenim ni idea: les empreses no solen reportar aquests delictes i molts usuaris no s'adonen que han estat víctimes d'un atac.

Al llibre retrata Rússia com un paradís per als cibercriminals, que fa els ulls grossos mentre el que fas no pertorbi els afers domèstics.

Sí, tot i que l'amenaça és global. Un investigador em comentava fa uns dies que les xarxes russes i les brasileres fan servir sovint Espanya com a país on convertir en efectiu el que aconsegueixen robant números de targetes d'arreu del món.

I, en contraposició, volen ser els EUA la policia global d'internet?

Ja està passant de facto : només cal veure l'afer Megaupload. Amèrica assumeix que qualsevol transacció al món feta en dòlars o que involucri una targeta emesa per una institució financera americana pertany a la seva jurisdicció, encara que passi a Birmània. La CIA i el servei secret han pres la iniciativa contra el cibercrim i amb operacions com Megaupload han demostrat que poden col·laborar amb diversos cossos policials i actuar arreu del món.

Geopolítica al 100%, doncs.

Sí, hi ha un aspecte psicològic molt fort en aquesta operació: demostrar a la gent involucrada en webs pirates que Amèrica pot arribar allà on siguis. I hi ha també una campanya de desprestigi molt forta de la imatge de Kim Dotcom.

El Cadillac de color rosa...

No és un personatge gaire atractiu, diguem, i el seu estil de vida pot ser discutible. És una manera de dir a la gent: "Mireu a qui esteu enriquint".

La lluita contra els delictes informàtics compromet la privacitat?

Sí, hi ha uns quants conflictes entorn a això que les democràcies haurem d'afrontar. Hi ha un desig de les policies de forçar canvis legislatius per poder controlar activitats que poden ser cibercriminals, però que també poden pertànyer a altres àmbits. El cas Megaupload marca l'inici d'una batalla que serà cruenta.

Els hackers que surten al seu llibre tenen sovint un perfil psicològic complicat.

Hauríem d'estudiar per què hi ha una alta prevalença de símptomes autístics. I instaurar programes de rehabilitació per a hackers . Molts dels meus entrevistats són a la presó. L'única aptitud que tenen són els ordinadors, però no podran integrar-se laboralment, tot i les seves habilitats extremes.

El seu llibre du com a subtítol La nueva mafia del ciberespacio . Malgrat tot, aquesta nova màfia no té la sang com a moneda corrent.

Sí, però des del 2008 hem observat un canvi. Amb la crisi, el crim organitzat ha perdut mercat perquè la gent no té tants diners per a drogues i activitats similars. Molts han tornat a la usura i als fraus financers. I han descobert les opcions d'internet: bon retorn, pocs riscos i cap necessitat de violència. Resultat? Les màfies tradicionals s'interessen cada cop més pels cibercrims.

Encara funcionen les estafes de correus que demanen diners a canvi d'un bon pessic?

I tant! La majoria són en anglès i últimament en espanyol perquè ofereix un mercat prou gran. Llancen 5 milions de correus amb un sol clic. Al Canadà, el 96% dels e-mails que circulen són spam . Imagini's el cost en amplada de banda. Aquesta és la prova que funcionen: per petit que sigui el percentatge de gent que hi cau, compensa perquè parlem de grans xifres.

Al llibre manté una posició crítica amb els bancs...

Els bancs callen perquè volen promoure la banca electrònica, que els comporta un gran estalvi. Citibank es vanta de com n'és de segur, però l'han ben espremut els últims anys. O el Santander, que diu que és inatacable però no deixa que dos auditors independents ho certifiquin. Jo no m'ho crec: fan grans declaracions però mai les sustenten amb fets. Sé coses sobre bancs que no puc publicar, però com segueixin insistint que són segurs em penso que no em podré contenir.

Més continguts de