‘El País’ fa tard dos mil vuit-cents seixanta-sis dies

BENVINGUTS AL GRAN BASAR de bagatel·les, aquest sorollós mercat d’ofertes bordes amb el qual l’Estat i el seu braç armat de tinta mira de fer veure que sobre el puny de ferro hi ha un guant de vellut i oferiment. Aquest 1 d’octubre, per exemple, El País oferia... l’Estatut. Ho feia en un editorial titulat “ El País, amb l’Estatut”, que picava l’ullet al cèlebre “ El País, amb la Constitució” publicat el 23-F: la cosa era lligar l’1-O amb el cop d’estat de Tejero. Un editorial molt edificant de llegir, hores després de ser imprès, quan quedava clar qui anava amb el braç alçat i qui exhibia la violència física. En fi. Deia el text: “S’ha de defensar costi el que costi l’Estatut, posat avui en perill pels que han pretès fer-lo servir en contra dels catalans i després derogar-lo”.

Cal felicitar el diari de Prisa per aquesta defensa aferrissada de la màxima norma catalana. Llàstima que arribi 7 anys, 10 mesos i 4 dies tard. Aquest és el temps transcorregut des que els dotze diaris amb seu a Catalunya van signar un editorial conjunt en defensa de l’Estatut. Es va publicar el text quan la llei estava encallada al Tribunal Constitucional: encara havia de sortir Alfonso Guerra presumint d’haver-li passat el ribot, visca la separació de poders. Però El País no només no es va sumar al clam de protesta pel fet de ser l’únic Estatut d’Autonomia que, ja referendat pel poble, s’havia d’enviar al TC per a la seva segura mutilació. És més, encara van escriure en un editorial que això suposava una “pressió” contra els magistrats.

Han passat, des d’aleshores, dos mil vuit-cents seixanta-sis dies. Aleshores, defensar l’Estatut podria haver sigut una opció. Però és possible que, des d’aleshores, els catalans s’hagin mogut una mica. Com van demostrar ahir, hacen cosas.