Passatgers, avions i aeroports connectats

L’any passat, 3.400 milions de passatgers vam pujar a un avió en algun lloc del món. El 83% portaven a sobre un smartphone; el 46%, un ordinador portàtil, i el 39%, una tauleta. De fet, el 15% dels viatgers portàvem els tres aparells. Com que s’estima que la quantitat de passatgers es duplicarà abans de vint anys, i arribarà als 7.000 milions l’any 2034, la indústria del transport aeri busca la manera d’aprofitar tota aquesta tecnologia per fer més eficients els viatges i incrementar-ne la rendibilitat, intentant augmentar la capacitat sense perjudicar la satisfacció dels usuaris ni la seguretat. Aquesta setmana, més de 400 representants d’empreses del sector aeronàutic s’han reunit a Barcelona convocats per SITA, el consorci amb seu a Ginebra que agrupa companyies aèries, aeroports i empreses de tecnologia, per analitzar l’estat de la qüestió en aspectes tan diversos com la connectivitat a bord, la verificació d’identitat dels passatgers i la gestió dels equipatges.

El grau d’equipament tecnològic dels passatgers ha determinat una tendència imparable cap a l’autoservei, sobretot si es considera que el viatge no es limita al temps estricte de trajecte, sinó que comença quan sortim per la porta de casa i acaba quan tornem a entrar-hi. Segons una enquesta de SITA i Air Transport World, només el 8% dels viatgers compren encara els bitllets a una agència de viatges o per telèfon a la companyia aèria. El 92% ho fem per internet, sigui amb l’ordinador o amb el telèfon mòbil. Gairebé sis de cada 10 viatgers fem servir l’autofacturació, ja sigui per estalviar-nos cues o per poder triar seient. La indústria treballa per incrementar aquests percentatges, perquè s’estima que els taulells de bag drop, on deixes l’equipatge ja facturat perquè un operari li posi l’etiqueta i l’enviï cap a la bodega de l’avió, redueixen un 60% la capacitat de les terminals.

En algunes ja no cal l’operari: a diferència de la targeta d’embarcament, les normes no permeten que t’imprimeixis l’etiqueta d’equipatge a casa, però un terç dels passatgers que viatgen amb maleta ja se l’etiqueten ells mateixos als aeroports que ofereixen aquesta possibilitat. I aviat potser no hi haurà taulell: a Ginebra, SITA està provant Leo, un robot sobre rodes que surt de la terminal a trobar el viatger a la vorera, llegeix la targeta d’embarcament, li proporciona les etiquetes perquè les enganxi a les maletes i se les emporta dins d’una caixa tancada cap a les cintes transportadores. A més de fer més còmoda l’experiència prèvia a l’embarcament, facturar l’equipatge fora de la terminal minimitza el risc d’atemptats a l’interior, com el de Brussel·les.

La seguretat és un dels aspectes que preocupen més la indústria del transport aeri i alhora determina el grau de satisfacció dels passatgers. Actualment no és gens eficient: la identitat del viatger es verifica personalment en cadascuna de les etapes del viatge: la reserva, la facturació, el dipòsit d’equipatge, el control de seguretat, la frontera i l’embarcament. Els documents de viatge no sempre són fiables: un dels ponents assegura que un 10% dels passaports d’alguns estats no corresponen a la persona que els fa servir, i no perquè siguin falsificats, sinó perquè es van emetre a favor d’una persona que no era qui deia que era. L’exresponsable dels aeroports de Los Angeles recordava que el risc principal per a la seguretat del transport aeri no són les grans instal·lacions amb milions de passatgers, sinó els centenars de petits aeroports on les mesures de control són menys estrictes. A més, els noms que figuren en una quarta part dels bitllets i de les targetes d’embarcament contenen alguna errada ortogràfica o presentació incorrecta dels noms i cognoms, que dificulta les comprovacions automàtiques. Per accelerar la circulació dels viatgers pels aeroports, SITA proposa implantar el Single Travel Token (STT), un identificador digital unificat que es genera en el moment de la reserva i va registrant les successives fases prèvies a l’embarcament, mitjançant la lectura amb el telèfon mòbil de les dades del passaport electrònic i la comparació de la fotografia del titular amb una selfie feta amb el mateix telèfon, que serveix per anar passant les portes automàtiques fins a arribar a l’avió. L’STT fa servir la base de dades distribuïda blockchain -la mateixa que els bitcoins - perquè tots els implicats (companyia aèria, aeroport i policia) puguin consultar-la però ningú pugui falsificar-la.

Un altre aspecte destacat a Barcelona ha sigut la connectivitat dels passatgers, la tripulació i els mateixos avions. A Europa encara queden companyies que pretenen cobrar per la connexió als avions, però als EUA ja és majoritari el wifi gratuït, perquè està comprovat que incrementa el negoci: els viatgers consumeixen més a bord, els anunciants paguen cinc vegades més per la publicitat digital que poden segmentar segons el perfil de l’usuari a les xarxes socials, es pot informar els passatgers de quina és la cinta on hauran de recollir la maleta i, en cas de retards, notificar sobre la marxa als afectats les seves alternatives de vols per continuar el viatge. Els pilots reben el pla de vol en una tauleta, que també fan servir per passar els informes. I els avions es connecten durant les escales a la xarxa de la terminal per descarregar les pel·lícules que els passatgers podran veure a bord, tot i que un ponent va recordar que quan un fabricant va canviar el material del fuselatge els seus avions van deixar de tenir cobertura a l’interior. Els avions connectats estan a l’ordre del dia: els motors actuals de Rolls-Royce proporcionen dades de funcionament que estalvien perquè faciliten el manteniment preventiu. I l’internet de les coses simplifica la gestió d’actius equipats amb sensors, siguin equipatges o aeronaus: des del 2007 ha baixat a la meitat la quantitat de maletes perdudes en trànsit; i encara que sembli impossible perdre un avió, les asseguradores volen tenir-los localitzats: el valor dels avions estacionats en hora punta en algun dels aeroports amb més trànsit oscil·la entorn dels 5.000 milions d’euros.