Publicitat
Publicitat

Polítics imitadors, una professió de futur

Així com si res, Toni Soler, que volta per les ràdios celebrant els cinc anys de Polònia, va comentar a El matí de Catalunya Ràdio que els convergents enraonen d'una manera molt semblant -i intercanviable, això ja és de collita pròpia-. Li dono la raó. A casa hi ha vespres que tinc la televisió encesa sense jo mirar-la, per allò de la companyia, és gairebé com conviure amb una iguana parlant (en són capaces, tot i que es va deixar córrer perquè quan n'aprenien defensaven opinions racistes, xenòfobes i retrògrades en matèria artística -la idea aquella que un Miró el pot pintar un nen-). Quan tot d'un plegat sento una veu familiar i em pregunto, intrigat, si és Artur Mas o Francesc Homs: els dos gasten la mateixa cantarella, les pauses, les falques, la fraseologia. No només Homs: forces polítics convergents tendeixen a parlar com Mas, no sé si per emmirallament o osmosi. En els anys que exercia de conseller en cap, Mas semblava un replicant sònic del president Pujol (Toni Albà l'imitava a TV3 com un robot, una imitació que es va perdre en la nit dels temps). Tot això ho escric amb il·lusió, amb bon to. En positiu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT